El segle XXI passarà a la història com la centúria en què la intimitat va saltar pels aires. La privacitat ha deixat de ser un valor a protegir, no només perquè ho facilita la tecnologia i la digitalització, sinó perquè les noves generacions han fet de l’exhibicionisme el seu sentit de la vida i el seu negoci. Les xarxes i les plataformes digitals han impactat en la societat i la intimitat s’ha convertit en un valor en desús.
Llegeixo que Emmanuel Macron i la seva dona, Brigitte, presentaran proves científiques per demostrar que ella és una dona. De debò que estem obligats a provar públicament el que som o sentim? Em sembla una immoralitat haver de desmentir la difamació de la influencer d’extrema dreta dels Estats Units Candace Owens, després que aquesta difongués repetidament que Brigitte va néixer home. I no només això, sinó que aquesta dama indocumentada assegura, sense cap prova, que el seu veritable nom és Jean-Michel Trogneux, que és com, en realitat, es diu el seu germà. Segons aquesta teoria, recollida d’un canal de vidència de YouTube fa tres anys, ella hauria mort molt jove i el seu germà s’hauria canviat de sexe assumint la identitat de Brigitte. Una bogeria, que, tot i això, ha circulat com la pólvora a França i ha resultat pertorbadora per a l’esposa del president de la República Francesa.
Brigitte Macron aportarà proves per denunciar la influencer que va dir que és un home
El matrimoni Macron ha denunciat davant un tribunal dels EUA la influencer, que sorprenentment els obliga a demostrar que ella és una dona, cosa que la parella està disposada a fer, aportant fotografies de Brigitte embarassada i criant els seus fills. En qualsevol cas, qui hauria d’haver aportat proves en què basar les seves delirants afirmacions és la tal Owens.
Lee tambiénCom un rei
El Nobel José Saramago va dir en una ocasió que estem arribant al final d’una civilització, sense temps per reflexionar, en la qual s’ha imposat una espècie d’impudor que ens ha arribat a convèncer que la privacitat no existeix. L’actriu Joan Cusack ho deia al film Working girl: “A casa de vegades canto i ballo en roba interior i això no em converteix en Madonna”. Ningú ha de donar explicacions de la seva intimitat i encara menys de la seva identitat. Però, de vegades, sembla que no hi ha més remei.