Ho reconec d’entrada i espero que em tolerareu aquest desfogament dominical: hi ha frases fetes, tics i formes d’expressió mandroses que m’ataquen el fetge i em posen dels nervis. Us en poso un exemple i després vaig al que m’ocupa i preocupa més. L’exemple palmari seria aquella murga de “com no podria ser d’altra manera”, que es cola en discursos i articles en els quals gairebé sempre resulta evident que la realitat o el que ha succeït podria haver estat –ves, com són les coses– de moltes altres maneres. Sí, ja ho sé, no és tan greu i tots recorrem a dites i tòpics instal·lats. Jo mateix acabo de fer-ho, en una altra mostra del caçador caçat. Però resulta que alguns d’aquests sintagmes ja gairebé buits de significat són més perniciosos que d’altres.
I anem a allò que m’altera, que és l’ús i abús d’estar o situar-se “al costat correcte de la història”, aquell lloc que serveix tant per intentar aturar el setge pseudomedieval (fam i mort) de Gaza com per justificar que calia ser independentista per ser un bon català. Cal triar bàndol i aquell on et col·loques i enroles t’atorga la superioritat moral que els negues als altres, els que són còmplices i partícips del costat dolent de la història, el bàndol equivocat. I visca els maniqueus!
Les dirigents de Podem, Belarra i Montero, en una protesta proPalestina
Em titllareu de relativista, però em resulta obvi que el costat bo de la història només es coneix a posteriori –o a fortiori, si suporteu que em posi escolàstic– i depèn de la ideologia dominant del moment, ergo, dels triomfadors que són, continuem tirant de tòpics, els que al final escriuen la història.
La idea que la Història de la humanitat, així, amb majúscules, s’encamina cap a un progrés moral que ens farà millors malgrat les anades i vingudes i sotragades ve de lluny, però l’hi imputarem a Hegel i a Marx, que a El 18 de brumari de Louis Napoleon ja va treure a la palestra pública el Vell Talp, aquella força motriu de la història, el revolucionari pacient (oxímoron com n’hi ha pocs) que avança cap a l’emancipació individual i col·lectiva. Arnold Toynbee va seguir per aquella línia i hem acabat creant una sentència moral amb què sobretot líders polítics s’arroguen allò d’estar al costat correcte de la història. Som els bons...
Si ens situem al costat correcte de la història, ja no hi ha matisos possibles ni complexitats que valguin
El que l’exèrcit i el Govern d’Israel estan fent a Gaza és un setge i una matança i, per descomptat, també és una despietada revenja pel salvatge atac de Hamàs l’octubre del 2023. Només tenim informació molt parcial del que passa a la franja, però prou per estar fastiguejats i commoguts. I tots els motius concebibles per demanar que s’ aturi aquesta carnisseria i destrucció que obliga famílies senceres a fugir cap a enlloc intentant escapar on no hi ha sortida.
Tot és atroç i inhumà i esclar que hi ha molts matisos possibles, però si ens situem al costat correcte de la història, ja no hi ha matisos possibles ni complexitats que valguin. I el pitjor és que podem acabar sent fanàtics cridaners de l’estil de les diputades de Podem, Belarra i Montero, que tenen la gosadia d’equiparar l’actitud del president del Govern espanyol amb la del líder de l’oposició, però això és justament una altra demostració inequívoca que quan es tria costat i s’està amb els bons, un s’imposa als altres des de la seva altura moral suposada o autoproclamada.
Lee también‘Da nuces pueris’
Pedro Sánchez no va tenir el seu millor dia quan va dir que sentia orgullós dels aldarulls que van impedir l’última etapa de la Volta ciclista a Espanya, perquè considero que un governant no pot aclamar els manifestants ni invocar el poder del carrer. Governar és una altra cosa i exigeix més contenció i temperància. Això sí, el que és innegable és que una vegada més ha aconseguit enxampar Feijóo amb el pas canviat i que l’ha posat en un costat fosc d’on li està sent difícil escapolir-se.
El president ha ensumat la sang –perdó per la metàfora desafortunada– i és més que probable que estigui recuperant vots davant el seu principal rival, però no hauria d’abusar de ser al costat correcte de la història. A la llarga, aquestes grandiloqüències retòriques acaben sent malvades. El costat fosc.