Hi ha una celebrada cançó de Zoo que descriu una casassa (amb una piscina gegant i jacuzzi) però subratlla que els amos hi troben a faltar un tobogan. La tornada, mordaç i eficaç, fa: “Un tobogan, li falta un tobogan, que vaja algú i li’l pose, que està passant-ho mal”.
Ara mateix troben a faltar un tobogan retòric els opinadors i polítics que, durant anys, han mostrat les seves simpaties per Israel, davant l’evidència empírica d’extermini indiscriminat a Gaza (canalla, malalts, civils, sanitaris, periodistes). Eludeixen el mot tabú genocidi, el substitueixen per guerra i, només llavors, admeten alguns abusos en la violència insuportable de l’exèrcit israelià.
Palestins desplaçats cap al sud de Gaza
El segon tobogan separa els actes del Govern de Netanyahu del que pensa el gruix de la societat israeliana, capaç de mostrar la seva oposició al bany de sang sense rebre el càstig d’Aleksei Navalni, final infeliç inclòs. Palestina no rima prou amb Ucraïna, però, segons les enquestes de l’Institut Demogràfic d’Israel, el suport a un alto el foc que declaren tres de cada quatre israelians baixaria dràsticament si no hi hagués hostatges vius en mans de Hamàs.
Mentrestant, a Gaza n’hi ha que maten i d’altres que moren, sense cap proporció
A l’altra banda de la trinxera retòrica, també ho passen malament sense tobogan alguns dels cofois portadors de banderes palestines. Com els que han blocat amb entusiasme el recorregut de la Vuelta ciclista a Espanya i ara es preparen per assaltar més esdeveniments esportius o piromusicals. A diferència del que llegim en certa premsa, obsedida amb relacionar-los amb la kale borroka i el gihadisme, molts dels que van passejar per Madrid la bandera de la síndria es van exclamar el primer d’octubre del 2017 quan dos milions de catalans vam sortir als carrers a votar, van mirar cap a una altra banda quan la policia va atonyinar la gent i van reaccionar igual com ara fa Ayuso quan, en l’última ranera del procés, els contenidors van començar a cremar a Urquinaona.
Lee tambiénDanys col·laterals
Tothom que opina des d’un tobogan pot lliscar cap a la seva piscina de prejudicis, però mentrestant a Gaza n’hi ha que maten i d’altres que moren. I la proporció de víctimes en un bàndol i l’altre és tan desequilibrada que qualsevol equidistància és una vergonya injustificable.