Així es ballavael ‘Llibre Vermell’ a Montserrat

Als segles XIV i XV

Tritó i l’abadia benedictina editen l’estudi pòstum del pare Gregori Estrada que desxifra notacions de dansa trobades a les partitures

Presenten una nova edicio d’El Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses», del P. Gregori M. Estrada, monjo de Montserrat. Hi haurà: • P. Efrem de Montellà, monjo de Montserrat i Prefecte de l’Escolania • Martí Beltran, musicòleg i autor de la introducció del volum • Josep Maria Gregori, musicòleg i membre de l’IEC Sección

La nova edició es va presentar al Palau de la Música

Miquel Gonzalez / Shooting

El pare Gregori Estrada (Manresa, 1918-Montserrat, 2015) va morir gairebé centenari i havent deixat acabada la seva obra de vida, això és, la particular lectura dels cants i les danses del Llibre Vermell de Montserrat , a les partitures del qual, de notació mensural, va desxifrar el que probablement són indicacions coreogràfiques. Passos que els pelegrins que visitaven el monestir podien seguir per celebrar els càntics montserratins.

I de fet, aquest còdex del qual no se sap el nom original –li falten les primeres pàgines i va ser quan es va enquadernar a posteriori que se’l va anomenar pel color de les cobertes– havia sorgit d’una necessitat: la de compendiar tot el necessari per atendre els pelegrins aquests dos o tres dies abans que emprenguessin el camí de tornada, a peu o en mula o a cavall.

Els passos que als 1970 va ballar l’Esbart Dansaire de Rubí queden ara fixats a la nova edició del còdex

“Els monjos els acollien, els donaven menjar... calia fixar la confessió, el calendari... –explica el pare Efrem de Montellà, monjo de Montserrat–. I com que els pelegrins sovint volien cantar i ballar i no totes les músiques eren adequades per a un lloc sagrat, se’ls proposaven per mitjà del còdex una desena de cants, dels quals uns eren originals i d’altres més coneguts, a què els monjos canviaven la lletra perquè parlessin d’un fet més religiós”. “En aquest sentit –afegeix–, és una foto d’un moment musical, ja que és una època de transició entre la música monòdica i la polifònica”.

El còdex medieval del 1399, que és una suma de codis entre els quals hi ha textos tradicionals i de caràcter teològic, inclou aquests plecs de folis musicals que s’han fet coneguts internacionalment i que des del segle XIX han estat objecte d’estudi per part de musicòlegs d’arreu del món, amb la impagable tasca de Jordi Savall. De fet, han estat fins i tot adaptats en clau de jazz, pop o rock, cosa que, com indica Arnau Farré, de Tritó Edicions, en prova la vitalitat.

Presentaron ’El Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses', de izq. a dcha., Arnau Farré, jefe de publicaciones de Tritó Edicions; el padre Efrem de Montellà, monje de Montserrat y Prefecto de la Escolania;  Josep Maria Gregori, musicólogo y miembro del IEC, y Martí Beltran, musicólogo y autor de la introducción del volumen

Van presesntar ’El Llibre vermell de Montserrat. Estudi i transcripció dels cants i les danses', d'esquerra a dreta, Arnau Farré, cap de publicacions de Tritó Edicions; el padre Efrem de Montellà, monjo de Montserrat i Prefecte de l'Escolania; Josep Maria Gregori, musicòleg i membre de l'IEC, i Martí Beltran, musicòleg i autor de la introducció del volum

Miquel Gonzalez/Shooting

El llibre va ser útil uns cent anys, però els textos i les melodies van necessitar ser revisitats i traduïts. Llavors el còdex va passar a l’ arxiu del monestir, per únicament mostrar-se a les visites il·lustres. En qualsevol cas, es conserva miraculosament, ja que abans de la guerra del Francès, el va manllevar el marquès de Llo, que era president de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, però mai no el va tornar, cosa que va salvar el document de l’incendi causat per les tropes napoleòniques del general Suchet, que va arrasar el monestir (la Moreneta es va salvar perquè estava nua).

Gregori Estrada afegeix una baula a la cadena de lectures que els musicòlegs han fet del Llibre Vermell , però ell es fixa per primera vegada en aquells lleus signes que fins aleshores s’havien deixat de banda, sense desxifrar, i que li suggereixen un patró. El mig segle que va dedicar a l’estudi del còdex li va permetre establir del cert que el patró indicava moviments coreogràfics per als pelegrins.

D’entre la desena de signes que es repeteixen enmig d’aquesta notació mensural (encara a l’alba) hi ha, per exemple, la barra vertical al pentagrama que llavors no es feia servir i que sens dubte indica un canvi de sentit.

Als anys setanta, ja fa mig segle, el pare Gregori Estrada va proposar de posar en pràctica aquests signes amb la participació de l’ Esbart Dansaire de Rubí, que ballava mentre l’ escolania cantava. Però és ara que l’estudi s’edita i pren forma canònica. L’edició va acompanyada per un annex amb la transcripció musical en notació moderna i la justificació “científica” del descobriment. Gregori Estrada va morir amb 97 treballant en el manuscrit i és en ocasió de la celebració del mil·lenari de Montserrat que l’ escolania l’ha gravat i ha celebrat un concert amb l’ Esbart Dansaire de Rubí a la basílica. Es pot veure a YouTube. I el disc és a Spotify.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...