L’actitud de treballar i d’esperar expressa la manera com s’afronta l’existència en moments de crisi i d’incertesa. Els ciutadans veuen que ja no es troben davant d’una cruïlla –triar el millor entre diversos camins–, sinó que s’enfronten a dilemes i opcions conflictives que acabaran tenint conseqüències negatives. Posem alguns exemples: observar com, sense expressar-ho de manera oberta, la Unió Europea planteja als seus ciutadans el dilema entre acceptar una pau injusta per a Ucraïna, per tal d’evitar un conflicte armat, o combatre militarment Rússia per defensar Ucraïna i els valors europeus. O com es formula que potser ha arribat el moment d’escollir entre el lideratge populista, aïllacionista però democràtic, de Donald Trump, o el de Xi Jinping, president de la República Popular de la Xina, Estat socialista que s’autodefineix com a dictadura democràtica popular.
Un altre dilema que es presenta és decantar-se entre afavorir la implantació de la IA a les empreses per reduir la jornada laboral o evitar que la IA acabi desenvolupant les tasques humanes i deixi les persones sense feina. Davant de tants dilemes, dubtes i perills imminents que cal afrontar, el ciutadà treballa i espera.
El termini breu no espanta ningú; no obstant això, cap ciutadà vol que arribin els futurs pròxims dos anys. El ciutadà només aspira a treballar i esperar amb l’anhel que aquesta espera no s’acabi mai. El ciutadà que treballa i espera pressent que s’està esgotant la capacitat de jutjar la situació de manera realista des de la política. Ha arribat a la conclusió que ha d’esperar a veure què passa, amb la certesa que els que poden decidir ja no estan en condicions de fer-ho.
El ciutadà pressent que s’està esgotant la capacitat de jutjar la situació de manera realista des de la política
Mentre espera, observa amb escepticisme i preocupació com es vol augmentar el pressupost militar per la seva seguretat, mantenir el fiscal general de l’Estat per garantir el bon funcionament de la justícia i evitar retre comptes per la mala gestió dels incendis i de la dana.
Lee tambiénObertura i tancament polític
Mentre treballa, el ciutadà no pensa en res de tot això, ja que es dedica a contribuir amb el seu esforç a sustentar la família, a viure amb modèstia i a practicar un particular carpe diem. Al llarg de la història s’ha assistit a períodes similars, en els quals homes i dones es refugiaven en la feina i l’espera sense reaccionar davant els dilemes als quals havien estat abocats per la falta de lucidesa política.
La diferència és que ara els que es refugien en la feina i esperen són també els polítics, que haurien d’actuar per eliminar aquests falsos dilemes que beneficien uns pocs.