Donald Trump no té límits. Com era previsible, va aprofitar la intervenció d’ahir a la seu de les Nacions Unides per ridiculitzar aquesta organització, qualificar el canvi climàtic de “muntatge” i afirmar que la immigració “està destruint bona part del món lliure”. El president republicà és així. Un dia es lleva dient que el paracetamol influeix en l’autisme infantil –encara que les autoritats sanitàries ho neguin– i l’altre es presenta a Nova York i diu que si Europa no para els peus a la immigració, “se n’anirà a l’infern”. I el problema no és només la seva xerrameca, sinó també els seus actes. En aquest primer any com a mandatari ha fet purgues a l’ Administració, ha enviat l’ exèrcit per expulsar immigrants, ha retallat la llibertat d’expressió, ha perseguit amb l’FBI els seus rivals polítics o ha executat una capritxosa política aranzelària, entre moltes altres coses que no caben aquí per falta d’espai.
Les conseqüències per al món de l’actual Trump són molt més nocives i perilloses que les que va provocar en la seva primera etapa a Washington. Costa de pensar el que pot arribar a fer en quatre anys si manté el seu actual ritme d’execució. L’oposició demòcrata està commocionada; la justícia, sota control, i els mitjans de comunicació, espantats per les demandes que presenta i les seves campanyes censores. En aquest context, sembla que Trump té barra lliure per fer el que vulgui.
Potser el seu únic taló d’Aquil·les és l’econòmic. Són molts els experts que han vaticinat una crisi en les finances dels Estats Units per la seva discutible política aranzelària. Doncs bé, l’OCDE, en les seves previsions per a aquest any i el vinent, dibuixen un escenari que no li agradarà a l’ inquilí de la Casa Blanca. Es passarà d’un creixement del 2,8% el 2024 a una previsió d’1,8% per al 2025 i a un 1,5% per al 2026. És a dir, retrocés en el creixement i pujada de la inflació, factor aquest últim que va afectar la candidatura de Joe Biden.
Trump podria dinamitar ara l’OCDE per atrevir-se a fer aquestes previsions, i ell, anar a la seva. Però els efectes a les butxaques dels ciutadans podrien ser un efecte més decisiu en la pèrdua dels seus suports que no pas algunes de les seves extravagants decisions.
