Donald Trump va arribar ahir a l’ Organització de les Nacions Unides amb una missió: destruir-la. No li van fer falta drons ni armes sofisticades per llançar una bomba just quan la institució fa 80 anys. El president dels Estats Units va recórrer al seu arsenal de retòrica hipertensa per executar un exercici de demolició dels puntals de la institució multilateral que gaudeix de tant predicament entre els aliats occidentals.
Trump va deixar en poca cosa aquella primera aparició a l’Assemblea General del 2017 en què va anteposar “l’ Amèrica primer” als interessos globals. Aquesta vegada, amb cara de pocs amics, va anar molt més enllà en la seva política de terra cremada.
Sense gaire afecció als fets, Trump va ridiculitzar el paper pacificador de l’ONU –per descomptat va obviar el poder de veto del seu Govern per impedir acords i imposar la seva posició sobre Palestina a la resta de nacions– i va presumir d’haver posat fi a “set guerres que deien que eren interminables en només set mesos”. I el que és pitjor, ni li han donat les gràcies.
També va acusar la institució de finançar l’entrada de sense-papers als EUA i la va responsabilitzar de portar el món a la ruïna amb l’“estafa” del canvi climàtic, un dels pilars clau de la casa.
Trump va fer la quadratura del cercle vinculant la immigració amb les energies renovables com “les forces que estan destruint una gran part del món lliure”, una diana dirigida a Europa. Abans, en la seva estigmatització dels
forans, va aconsellar de tancar
les fronteres als migrants “perquè estan destruint els vostres països”.
En els 80 anys de recorregut no havien tremolat mai així els fonaments de les Nacions Unides. Van ser 56 minuts que van començar amb la mofa pel mal funcionament del teleprompter com a introducció al fracàs de l’ONU
a l’hora de complir la idea fundacional d’“imposar la pau sobre
el conflicte”, segons havia dit
el secretari general, António Guterres, en el discurs inaugural. Guterres va reclamar que, malgrat els defectes, “cal reforçar l’organització perquè les Nacions Unides no han estat mai tan necessàries”.
Però Trump estava en mode autobombo. “He resolt set guerres que asseguraven que no s’acabarien mai”, va proclamar. Les va enumerar: Cambodja i Tailàndia, Kosovo i Sèrbia, Congo i Ruanda, Pakistan i Índia, Israel i Iran, Egipte i Etiòpia, i Armènia i Azerbaidjan. “Això no havia passat abans”, va reblar. [ En realitat, ha estat poc més que la firma d’acords d’intencions.]
“És una pena que jo hagi de fer això en lloc de les Nacions Unides, que ni tan sols han intentat ajudar. En tots els casos, tristament, no he rebut mai ni una trucada de l’ONU per col·laborar amb mi”, va indicar.
“Tothom diu que jo hauria de rebre el premi Nobel per cadascun d’aquests èxits”, afirma
“Vaig comprendre que l’ONU no estava per nosaltres. Pel que sembla, tot el que fan és escriure una carta redactada amb molta força i després no la segueixen mai. Són paraules buides i les paraules buides no resolen guerres, només l’acció”, va afirmar. “Tothom diu que jo hauria de rebre
el premi Nobel per cada un d’aquests èxits, però el veritable premi per a mi és salvar milions de vides”, va afegir.
En el seu ressentiment hi ha pogut influir que, en la seva època d’immobiliari, com ell mateix va confessar en la seva intervenció, l’ONU va rebutjar el seu pressupost de 500 milions de dòlars per reformar l’edifici de la seu central, a la Primera Avinguda de Nova York.
“Tot el que tinc de les Nacions Unides és una escala que s’ha aturat a meitat de trajecte i un mal teleprompter ”, va lamentar. Melania Trump, la primera dama, era impertèrrita al seu seient, com és habitual, si bé Marco Rubio, secretari d’Estat, i Mike Waltz, acabat de nomenar ambaixador dels Estats Units a l’ONU, van esbossar un somriure.
Trump sí que va parlar de dues guerres diferents. A Gaza, Trump va menysprear el suport
a favor de l’ Estat palestí exposat durant la jornada anterior, amb països com França, el Regne
Unit i el Canadà anunciant un gir històric. “És un regal per a
Hamàs”, va replicar, en al·lusió
al grup terrorista que va llançar l’atac en territori israelià el
7 d’octubre del 2023, que va
provocar la desproporcionada revenja d’Israel sobre la franja.
En el conflicte d’ Ucraïna no va amagar la seva decepció. Esperava que fos el més fàcil per la seva relació amb el president rus, Vladímir Putin. Després del fracàs del cara a cara a Alaska, Trump va fer recaure el pes de la pacificació en la Unió Europea. Ha de deixar de comprar petroli rus.
Per si no n’hi havia hagut prou, ahir Trump es va guardar míssils verbals per dinamitar un dels fonaments de l’ONU al segle XXI amb la seva llista d’objectius.
“L’escalfament global és un engany”, va pregonar. Va soscavar el consens científic en aquesta qüestió i va qualificar els experts de “gent estúpida” que fa prediccions “per males raons”. Va celebrar la retirada dels EUA de l’acord climàtic de París, una
de les banderes de les Nacions
Unides i dels països europeus. Davant les energies renovables
–va explicar la seva animadversió cap als molins de vent i va dir una falsedat afirmant que la Xina no els construeix–, va apostar pel “carbó net i bonic”.
Va assegurar que tot “és una gran estafa perpetrada al món”, que “els ambientalistes volen matar les vaques” (no va dir com) o que la petjada de carboni és un invent. Idees obtingudes de la publicitat feta per una companyia petrolífera.
El mandatari fa una demolició, i Guterres demana de reforçar l’ONU perquè “és més essencial que mai”
Trump va elogiar Alemanya per haver tornat a l’energia nuclear i als combustibles fòssils. I va presumir d’aire net als EUA, resultat de mesures de protecció que Trump està eliminant.
