La Generalitat de Catalunya no gestionarà de moment les competències en immigració. La llei pactada entre el PSOE i Junts que ho havia de fer possible no ha superat ni tan sols el primer tràmit parlamentari. Ahir, en la votació per prendre-la en consideració, Podem es va desmarcar del bloc d’investidura i va votar amb PP, Vox i UPN per tombar el projecte de llei que havia de fer realitat l’acord entre socialistes i Junts.
El posicionament dels podemites contraris al fet que la Generalitat assumeixi competències de gestió del fenomen immigratori mereix diverses reflexions. En primer lloc, les referides a l’impacte de la decisió en el futur de la legislatura. No és la primera vegada que es trenca el bloc d’investidura davant una iniciativa legislativa, això és cert. Però també ho és que el que va passar ahir al Congrés torna a posar de manifest la fragilitat i la dificultat dels equilibris parlamentaris que l’ Executiu de Pedro Sánchez està obligat a fer per continuar governant.
A les dificultats del Govern espanyol per negociar qualsevol mesura amb el bloc d’investidura –s’ha de recordar que fa dues setmanes Junts va impedir l’aprovació de la reforma de la jornada laboral impulsada per l’ Executiu– cal sumar les incompatibilitats polítiques cada vegada més notòries entre els grups parlamentaris que han de donar suport perquè qualsevol iniciativa legislativa obtingui llum verda. Entre aquestes, les
de Podem i Junts són sens dubte les més notòries.
Que Junts no pugui culpar Pedro Sánchez de ser el responsable directe del decaïment del projecte de llei acordat no evitarà que la frustració per aquest fracàs s’afegeixi a la llista d’incompliments que, a criteri de Junts, acumula el PSOE. El fracàs del projecte de llei no tindrà conseqüències directes immediates, però sí que posarà més dificultats a una situació que en si mateix ja és prou complicada.
El soci del Govern central rebutja la transferència de competències en immigració
En un altre ordre de coses, també s’ha de prestar atenció als motius pels quals Podem ha decidit votar en contra d’aquesta iniciativa. S’ha de retreure als morats que facin servir el qualificatiu de racista per referir-se a una transferència de gestió de competències en immigració a un govern autonòmic. La formació morada actua en massa ocasions des d’una incomprensible superioritat moral que, en el fons, amaga una pulsió autoritària que considera com a única font de legitimitat el seu programa electoral.
Per Podem, tot allò que no s’ajusta a la seva cosmovisió sobre la immigració mereix el qualificatiu de racista. És racista Junts –el partit que va exigir la competència–, és racista la Generalitat del PSC –que l’exerciria ara–, són racistes els Mossos d’Esquadra –que celebrarien la possibilitat de dur a terme batudes en funció del color de la pell– i, per extensió, són també racistes els catalans per votar partits que no veuen exactament les coses com Podem.
Estem, en realitat, davant un argumentari de cartó pedra que amaga les veritables causes per les quals Podem ha rebutjat donar suport a la delegació de competències en immigració a la Generalitat. El racisme que exposen vehementment els líders de Podem no és més que una simple necessitat de diferenciar-se de Sumar en la cruenta guerra que s’entaula a l’esquerra del PSOE amb la mirada fixa en les pròximes eleccions generals. Aquest, i no cap altre, és el veritable motiu que explica la vehemència argumental de Podem. Pur tacticisme partidari.
Resulta sorprenent confirmar que l’esquerra més sorollosa que al seu dia va afirmar que abraçava la concepció plurinacional d’ Espanya i que apostava per la reconfiguració del poder territorial
de l’ Estat s’aferri per pur càlcul electoralista a posicions contràries a la descentralització. Això, i no cap altra cosa,
és el que ha passat per molt interès que posin a Podem a agafar-se a la taula
de salvació d’un racisme que exclusivament ells són capaços de veure.
La derrota reflecteix les dificultats de l’Executiu per mantenir la complexa aritmètica parlamentària
Per la complexitat que té, la immigració exigeix un tractament rigorós i matisat. En aquest sentit, resulten tan nocius per a la convivència i el necessari debat social els qui deshumanitzen i demonitzen l’immigrant com els que, davant qualsevol intent d’afrontar la dificultat inherent al fenomen, no tenen més recurs per respondre que el de vomitar acusacions infundades i immerescudes de racisme. Sens dubte, no és des de
la talaia del supremacisme moral el millor lloc des d’on es combat la xenofòbia. Podem ho sap, però ha preferit apostar pel partidisme.