Puado rescata alguna cosa més que un punt

Camina pel RCDE Stadium com un gladiador, com el guardià de la màgia que amaga l’estadi, i rep veneració gairebé sempre, ja que Javi Puado és el més semblant a una estrella que té aquest equip. Ho demostra de tant en tant, com ahir a la nit, quan es va negar a perdre i, com fan els herois, va rescatar l’equip a l’últim sospir. Renovat i capità fins que ell vulgui, la importància de la seva figura té a veure amb la fe en el que és impossible. Aquest club no pot celebrar títols (encara), però això no significa no gaudir, i l’afició de l’Espanyol, encara que sigui gràcies a un empat patit conquerit pel capità, s’ha tornat a il·lusionar amb aquest equip.

L’Espanyol va ser víctima ahir del seu mal començament. Es va deixar a casa la voracitat, la fúria competitiva que l’havia acompanyat durant les primeres jornades, i va ser turmentat per un València molt més viu. Es va quedar nu, sense gràcia, completament nu l’Espanyol, que va regalar la primera mitja hora i això li va fer anar a contracorrent la resta del matx. L’empat in extremis de Puado és alhora un avís a navegants que la temporada serà llarga, però també que hi ha material per gaudir-ne.

Un mal inici va fer anar a contracorrent els de González, que continuen sense perdre al RCDE Stadium

Manolo González va moure l’onze amb dos canvis esperats, els de Kike García en punta i Pickel enmig, i un de sorprenent, el debut de l’alemany Riedel, central de físic imponent que el primer dia va mostrar bon peu per a la sortida de la pilota.

Cap dels tres no va ser el problema de l’equip en aquest inici amb dubtes. Va ser una cosa col·lectiva, un problema coral a l’hora de saltar a la pressió sense coordinació ni energia. El València va amagar per dins Danjuma i Diego López i fins i tot li va ser senzill projectar-se pel centre i acabar per fora. En un d’aquests casos, Luis Rioja va trobar Danjuma sol al segon pal per fer el primer gol.

Va trigar quinze minuts més a aparèixer l’Espanyol, que tot ho pot a Cornellà. Va ser després d’un temps mort improvisat de Manolo González mentre un rival era atès sobre la gespa. Quan es va reprendre el partit, l’equip era un altre i d’aquí al final del primer temps va merèixer el gol. Edu Expósito en va ser a prop, però un mal control a l’àrea el va privar de la rematada quan encarava el porter. Poc després Tárrega va salvar l’equip amb dos refusos miraculosos sota els pals, primer per negar-li el gol a Puado i, després, a Pickel, el cop de cap del qual es dirigia a l’ escaire. Agirrezabala va salvar la tercera ocasió amb una bona mà en un xut de Dolan.

Després del descans el València va igualar el partit en intensitat i les ocasions van escassejar. L’empat va arribar a pilota aturada, una amenaça al llarg de tot el matx que va aconseguir fer bona Cabrera al servei d’un córner. Tot i això, l’alegria va durar un no res. Només tres minuts després Hugo Duro tornava a pegar, també rematant de cap un córner.

La resposta de González al cop va ser ficar Roberto Fernández. I les ocasions de l’Espanyol van tornar, però també els errors. Kike va disparar fora després de quedar-se amb dos companys davant del porter. Una jugada d’aquestes que l’endemà es converteixen en mem. Puado en va tenir, ja a l’afegit, una altra encara més clara des del punt de penal.

L’Espanyol havia generat prou per no anar-se’n sense res, però el gol no arribava. Fins que a l’últim moment, amb el temps complert i Dmitrovic en àrea rival, Edu Expósito va penjar una falta i després d’un cop de cap de Roberto al primer pal va aparèixer Puado, l’heroi d’aquest estadi, per evitar la primera derrota a casa i convertir un punt en una festa.