L’alcalde musulmà de Londres, Sadiq Khan, va esperar vint-i-quatre hores a veure si el primer ministre Keir Starmer (o algú del Govern en nom seu) sortia a defensar-lo dels atacs de Donald Trump al seu discurs davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Tot i això, com es preveia, el titular de Downing Street va preferir callar per por d’ofendre l’home més poderós de la Terra, amb qui vol estar a les bones, com sigui.
Per tant, a Khan, el polític amb un mandat personal més gran en la història del Regne Unit (més d’1.300.000 vots a les últimes eleccions), només li van quedar dues opcions: o quedar-se callat o regirar-se i mostrar a Starmer (i al món) com es planta cara a Trump.
El síndic londinenc, un delfí de Tony Blair que representa l’esquerra moderada, ha qualificat el titular de la Casa Blanca de “racista, sexista, misogin i islamòfob”, i ha dit que en una relació especial com se suposa que és la de la Gran Bretanya amb els Estats Units un li ha de dir al seu amic les veritats encara que facin mal, pel seu bé.
La mania de Trump a Khan es remunta al seu primer mandat, en part atiat per Nigel Farage (un altre racista i islamòfob que promet deportar milions d’immigrants, no només indocumentats, sinó també legals) i en part per les burles i protestes de què va ser objecte durant la visita d’ Estat al país el 2018. Ja llavors va proclamar que els islamistes s’havien apoderat de la capital anglesa.
Trump va pressionar els responsables de protocol del Govern i de la casa reial perquè Khan no constés entre els gairebé dos-cents convidats al sopar de gala de fa uns dies al castell de Windsor (alguns que sí que van ser convidats, com el líder liberaldemòcrata Ed Davey, es van excusar per no compartir àpat amb un personatge que consideren repugnant), però la cosa no va quedar aquí. No satisfet amb això, el president no va poder resistir la temptació de fer servir el discurs a l’ONU per llançar una altra andanada contra l’alcalde en el marc de la seva teoria que la immigració musulmana destrueix Europa, i fins i tot una burrada tan òbviament falsa com que la llei islàmica està en procés d’imperar a Londres.
“Terrible, terrible”, va dir referint-se a Khan, que ara li ha tornat les floretes davant la desesperació de Starmer, que ha adoptat la tàctica d’ensabonar tant com pugui el dirigent dels EUA perquè en comptes de castigar amb acarnissament el Regne Unit li doni un tracte de relatiu favor en comparació amb la UE, el Japó, la Xina o el Brasil. Amb èmfasi en l’adjectiu “relatiu”, perquè l’ensabonada més descarada no ha impedit uns aranzels del 15% a les importacions britàniques i les crides a la seva compassió no han servit per aixecar les tarifes al whisky escocès, l’acer i els cotxes.
L’únic a què es va atrevir Starmer, a través dels portaveus, és a defensar Londres com una “ciutat global i diversa”. Ha estat Khan qui ha hagut de dir el que representa Trump.
