Barcelona travessa una certa letargia política i social que té com a part positiva que la festa major del 2025 s’explicarà als llibres, si no es torça la cosa, com unes de les més alienades del seu moment local. És possible que la capital catalana encara estigui de ressaca pel procés, però no és només això. És com si el relat, el control del qual és el sant greal que persegueixen governants i opositors, estigués flotant en espera que algú aconsegueixi domar-lo. I mentre això no passa –amb parlar del que passa a Gaza no n’hi ha prou–, la Mercè va ventilar ahir el segon dia d’espectacles sense polèmiques, sense agres debats; sense res que enteli el fet que la ciutat viu la seva setmana gran amb veïns de tot tipus prenent els carrers per, simplement, passar una bona estona.
Que l’acarnissament amb què Israel tracta els palestins s’hagi convertit en el principal tema municipal és un bon indicatiu de fins a quin punt el costat mar de Sant Jaume passa per una mena de crisi argumental. És possible que els regidors s’hagin cansat una mica de si mateixos i que l’aparició d’un tema nou els hagi esperonat. Com si els traguessin de la zona de confort, on s’arremolinen les àrdues carpetes sobre la falta d’habitatge assequible, la inseguretat, la mobilitat, el turisme, la desigualtat o la convivència en l’espai públic. Passa que en una ciutat amb bona part de l’oposició més establerta en el bloqueig que no pas en el companyonatge, i amb un govern incapaç de traçar pactes duradors, uns i altres deuen pensar que és refrescant obrir fronteres i discutir sobre qüestions llunyanes (que no remotes ni irrellevants), amb el pertinent vernís polític, per descomptat. Això succeeix, per acabar-ho d’adobar, en un ple desubicat i amb alguns partits travessant un fràgil lideratge en espera de tenir clar qui serà el seu cap de cartell de cara a les eleccions municipals del maig del 2027. Tingueu per segur que la Mercè de l’any que ve, a vuit mesos de votar el nou alcalde, serà molt diferent a la d’aquests dies. Perquè no és que faltin temes i problemes per solucionar sobre el tauler barceloní: falten fitxes i daus.
Amb govern i oposició en l’etern bloqueig, és refrescant discutir sobre qüestions llunyanes
Mentre a l’Ajuntament els líders municipals versaven sobre Gaza i algunes altres coses, a l’estació del Nord coincidien famílies per gaudir de les arts escèniques. També es va omplir el parc de l’ Aqüeducte de Nou Barris, amb la companyia Pallassos sense Fronteres al capdavant d’un homenatge al barri de Torre Baró a partir de la premiada pel·lícula El 47. Allò sí que era sortir al carrer... A Sant Jaume es va vibrar amb la diada castellera organitzada per totes les vuit colles de Barcelona, i al Moll de la Fusta es va compartir suor i sacrifici a la Festa del Fitness. Una jornada, al cap i a la fi, d’un cert trànsit, ja que avui és feiner i el més gruixut es reserva per al cap de setmana, quan surten a la gespa els grans escenaris musicals.
Tal és l’orfandat, l’absència de temes (o més aviat, de solucions i acords), que ni la primera nit de festa major de Barcelona no va ser capaç de brindar titulars de mala vida. Hi va haver 17 detinguts, una xifra, va asseverar el regidor de Cultura, Xavier Marcé, que no és “especialment rellevant ni un fet poc habitual”. “És un element d’una certa normalitat”, va rematar. Pel que sembla, la majoria dels arrestos van tenir a veure amb els lladregots que aprofiten el tumult per endur-se un mòbil per aquí i una cartera per allà.
La desfilada de líders municipals pel faristol del Saló de Cent va confirmar que la Barcelona política continua instal·lada al món de les idees. Junts acusant Collboni de no voler pactar la reforma del 30% d’habitatge protegit i erigint-se en garant de la futura modificació de l’ordenança de civisme (potser l’últim gran projecte que li queda al mandat). ERC molt centrada en Gaza, amb una Elisenda Alamany molt emocionada recordant que el seu company de files Jordi Coronas capitaneja un vaixell de la flotilla. “No deixarà el vaixell encara que el partit l’hi demani, i això és política i té molt de valor”, va dir.
Al matí es va celebrar la missa de la Mercè, l’esdeveniment que va saltar del programa oficial de la festa major el 2015. I així fins als nostres dies. No els hi va tenir en compte el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que, a més de demanar la pau a Gaza i a Ucraïna, es va saltar el guió de l’homilia i va llançar un missatge a la llarga llista de polítics que van assistir a l’ofici: “Sé que no encerteu sempre, però us agraeixo la feina”. També va versar sobre l’amor, tot i que sense voler també parlava de la situació política local: “Hi ha matrimonis i famílies que són una suma d’unitats, però no arriben a ser un”. Amén.