Flick al país del bilingüisme

Un silenci de cementiri cobreix la sospita­ que Hansi Flick ja deu saber castellà i fins i tot frases en català però­ s’aferra a l’anglès, com aquells culs inquiets d’expatriats als quals la vida somriu a Barcelona. Costa de creure que una persona amb el cap ben moblat i disciplinat, apòstol de la puntualitat, no sàpiga arribats a aquest punt prou paraules per espavilar-se en les conferències de premsa.

Les llengües són una preocupació a Catalunya, un terreny delicat on qualsevol comentari pot ser controvertit. Així, per exemple, si algú diu que Míchel­, entrenador del Girona, podria parlar en castellà de vegades –sobretot quan cal precisió–, automàticament és sospitós d’estar en contra del català, llengua en què amb tant d’esforç –digne d’aplaudiment– s’aplica el de Vallecas. Esclar que ningú tampoc no es va atrevir –i mira que vam tenir anys– a criticar Johan Cruyff o Leo Messi per no arribar dir mai en públic dues frases en català.

Paradoxalment, Flick és un apòstol del pragmatisme lingüístic: català? castellà? 25%? Anglès!

L’anglès de Hansi Flick és, pel que sembla, tàctic i obeeix a una estratègia de (in)comunicació segons la qual en aquest país i en aquest club el millor­ és fer el suec i parlar en la llengua d’ Occident, sense que a ningú li importi un rave si està malgastant o no una oportunitat d’or per defensar el català, llengua en via d’extinció, segons alguns. Entre el català i el Barça, igual que entre la família els diumenges i el Barça, el voluntariat o el Barça, molta gent anteposa el Barça, que per alguna cosa és més que un club: una república amb les seves pròpies lleis.

Hansi Flick gaudeix de tal respecte i poder –és dels pocs que podria prémer el botó vermell contra la presidència– que bé podria perdre la por dels mitjans de comunicació, fòrum de l’entorn, i començar a practicar una de les dues llengües de Catalunya. Paradoxalment, l’entrenador del FC Barcelona està normalitzant una cosa que ningú no s’atreveix a defensar en públic respecte al sistema educatiu i les llengües vehiculars: castellà? català? percentatges? Més anglès i llestos!

D’altra banda, i des que fa mig segle el mateix
FC Barcelona es va carregar un onze meravellós sacrificant Hugo Sotil per donar entrada a Johan Neeskens, és millor no modificar allò que funciona. La traducció permet a Hansi Flick guanyar temps per mesurar les respostes, practicar anglès als periodistes i diluir els potencials xocs dialèctics perquè els periodistes no sempre preguntem, sovint opinem. Tot i això, no deixa de ser curiós que, amb tant debat sobre les llengües a Catalunya, la que faci servir Flick sigui aliena a totes les prescripcions per als estrangers que viuen aquí.