En un estadi ple de gom a gom per homenatjar l’activista conservador Charlie Kirk –un espectacle amb aire de gala televisiva, mig míting polític, mig culte religiós–, Donald Trump s’acosta al faristol, entre crucifixos i canons de pirotècnia. Raça, credo i vot a la mateixa pila. El president no decep mai amb un micròfon al davant. A diferència del seu primer mandat, ara se sent autoritzat a dir el que li plagui: la maquinària estatal treballa a favor seu i tothom l’aplaudeix. Davant un públic compungit que resa i alça les mans al cel, confessa: “Odio el meu oponent...”. Ves a saber si ja s’imagina, amb aquest lema, una nova remesa de gorres vermelles a 55 dòlars a la Trump Store. “I no li desitjo res de bo”, remata. Rialles entre el seu auditori cristià, encara que li clavi una puntada de peu a Mateu 5:44 i l’“estimeu els vostres enemics”.
Trump, en l'homenatge a Charlie Kirk
La bilis és el segell polític de la Casa Blanca, una pau perpètua invertida. L’odi funciona com a espectacle i com a mercaderia. No brolla del no-res: es construeixen relats que converteixen l’adversari en amenaça existencial. I els enemics es fabriquen en sèrie: immigrants com a paràsits, ecologistes com a sabotejadors de la prosperitat, rivals polítics com a traïdors a la pàtria.
L’odi és més ràpid que la raó, més enganxós que l’argument, més rendible que el diàleg
I funciona. L’odi és més ràpid que la raó, més enganxós que l’argument, més rendible que el diàleg: una cosa que saben prou bé els imitadors MAGA a aquesta banda de l’Atlàntic. No busca reparació, sinó aniquilar. En temps de polarització, aquesta passió freda es mesura en clics, vots i donacions. No busca consensos, sinó ressonàncies afectives. El judici moral ja no apel·la a principis universals, sinó a preferències i emocions. Trump encarna la deriva de l’emotivisme fins a la caricatura.
Lee tambiénEl fracàs del “mai més”
Poc després, a la seu de les Nacions Unides, va arremetre contra Europa, va acusar la immigració de destruir les cultures nacionals, va abominar de les polítiques verdes i va qualificar aquell fòrum de força global ineficaç, corrupta i perniciosa. Tot el que faci olor de cooperació multilateral li repugna.
Aquell mateix dia va odiar el responsable que l’escala mecànica s’aturés quan li tocava pujar i el tècnic del teleprompter que el va deixar sense text. Resem per ells.