Al cafè Varela Varelita són del River. Des de dins, protegit com se sent un sota cobert des del que considera casa, un sensesostre ocupa una cantonada. Té la seva roba –un texà, mantes, una camisa, cartrons, un coixí, res– contra la paret i, de tant en tant, se separa del que li queda del que va tenir i tus i escup a terra, mira, tan despentinat com trasbalsat, el trànsit boig de l’avinguda Raúl Scalabrini Ortiz. No és fora de casa, no té casa, no recorda com tornar-hi, però ahir a la nit va jugar al River. Aquella manera de sentir-se part d’alguna cosa.
Seguidors del River
Per fortuna, en la vida anem trobant cafès, jardins, llibreries o domicilis amics que són com Varela Varelita, que existeix, us ho asseguro, des del 1950 al barri de Palermo, a Buenos Aires. El seu nom ve d’un pare –el senyor Varela– i un fill que va continuar el negoci –Varelita–. No és una història especialment original, potser ja per a nosaltres, excèntrica i misteriosa. És net i està ple de joves i vells del barri, els cambrers són atents i tenen ganes de parlar, no semblen estar farts de turistes ni de relacionar-se amb ens humans. S’hi menja bé i no és car. A les nits s’omple. Imagineu-vos ahir, amb el River.
La nostàlgia sempre és trampa i mentida; res no era millor abans
La nostàlgia sempre és trampa i mentida. Res no era millor abans. Només és que nosaltres érem més joves i, al voltant, ens vivia tothom. D’aquí el valor de Varela Varelita i llocs com aquest. Són de sempre. D’ara i d’ahir. Els joves són els de sempre. Els vells, també. Tant és l’edat que tinguis perquè quan hi entres rejoveneixes trenta anys i quan en surts, el món et posa un segle a sobre. Dins, tota la merda dels governants, dels egoistes i malvats, no et pot afectar si en tens prou per pagar-te un cafè.
Lee tambiénSobre tenir idees
Per les voreres que et porten a Varela Varelita la gent parla tant com camina, i camina molt. Depèn dels barris, veus gent tirada al carrer com si els hagués abatut un franctirador. Adolescents que es reuneixen i separen com si fossin corbs. L’anciana que surt a caminar, els que passegen deu gossos d’altres, els encarregats quiets dins de les porteries, un milió de locals que serveixen cafè i pastissos. Maradona va jugar a Boca, així que què faig amb el River després de Varela Varelita? De lluny et semblaran mosques, em diria Kike Ferrari, però no és de fiar perquè també ell és del River.