Si teniu l’estranya sensació que, encara que l’economia va raonablement bé i us han apujat el sou, encara us costa arribar a final de mes i fer quadrar el pressupost familiar, heu de saber que no esteu sols. I no és només una percepció: és la realitat.
Ho reconeix un estudi de dijous de diversos economistes del Banc Central Europeu (BCE) que han analitzat l’evolució dels preus dels productes bàsics que formen part del cistell de consum dels europeus.
L’estudi dels economistes assenyala que les classes més baixes són les més perjudicades
“Quan la gent va al supermercat, molts se senten més pobres. Un de cada tres es preocupa per no poder permetre’s comprar els aliments que vol. I això és més que una simple sensació: els preus dels aliments es mantenen obstinadament alts. En concret, un terç més alts que abans de la pandèmia”, escriuen els economistes en una nota que té un títol molt evocador: “ when groceries bite ” (quan la compra fa mal o quan el cistell de consum estreny).
Arran de la crisi sanitària i la guerra d’ Ucraïna, la inflació a l’eurozona va arribar a disparar-se un 10,6% l’octubre del 2022, per retrocedir al 2% actualment. Però els aliments van al seu propi ritme, quan es parla de preus. Van assolir un màxim del 15% en l’apogeu del cicle alcista i encara avui es troben en el 3,2%, és a dir, una taxa superior a l’indicador general. Aquesta divergència s’ha consolidat des del 2022. “És excepcional i persistent”, assenyalen. I sembla destinada a quedar-se.
Entre els estats membres de l’eurozona, es va des dels increments que han patit els ciutadans dels països bàltics, superiors al 50% des del 2019, fins al 20% de Xipre, una xifra una mica més baixa però que continua sent notable. De mitjana, parlem d’un augment dels preus alimentaris a Europa del 30%, una xifra que a Espanya puja al 34%.
Si anem per categoria de productes, destaquen en particular les revaloritzacions de cacau, cafè, oli d’oliva i mantega, totes superiors al 50%. Altres béns de primera necessitat com el pa (més d’un 30%) o la llet (un 40%) han castigat les butxaques dels consumidors els últims anys. I això sense comptar la carn (porc i vedella també registren variacions semblants a les ja esmentades).
De mitjana, els europeus destinen el 20% del pressupost als aliments, més del doble que dediquen a altres apartats com l’energia. Però l’impacte no només varia segons els països, sinó també entre les classes socials. Perquè l’alça dels béns alimentaris té una altra conseqüència perniciosa: agreuja les desigualtats. “Tothom ha de menjar. Tot i això, els preus dels aliments afecten encara més les llars de menys ingressos, per qui preparar un àpat cada dia consumeix una part gran dels ingressos”, recorden els economistes del BCE. “Per tant, els més pobres experimenten taxes d’inflació efectives més altes que els seus veïns més rics, cosa que implica que necessiten retallar més en altres despeses per equilibrar els seus pressupostos”.
Sobre les causes d’aquest fenomen, són diverses. L’encariment dels costos energètics arran de la guerra d’ Ucraïna (en particular el del gas), la revalorització als mercats de les matèries primeres agrícoles (una cosa relacionada amb els estralls del canvi climàtic, des de sequeres fins a inundacions que van fer malbé els cultius), així com l’augment dels costos salarials de les empreses del sector, tot ha contribuït a elevar el preu a les etiquetes de les prestatgeries. “És cada vegada més difícil distingir els factors cíclics dels estructurals”, reconeix l’estudi.
El 15 de setembre en un discurs la membre del consell del BCE Isabel Schnabel va dir que “la inflació dels aliments s’està reaccelerant, la qual cosa posa en risc les expectatives d’inflació dels consumidors”. Amb el menjar no s’hi juga.
