Últimament llegeixo moltes columnes d’opinió que, amb diferents lletres, toquen la mateixa música: tinguem esperança, venen a dir... Fins i tot reconeixent que la situació actual del món no convida precisament a l’optimisme. I acabo de trobar a The New York Times un exemple prou original d’aquest voluntarisme: un columnista veu el costat bo a l’atac de Trump a la llibertat d’expressió.
El primer dia del seu mandat, Trump va firmar una ordre executiva per “Restaurar la llibertat d’expressió i posar fi a la censura”. Han passat uns quants mesos, i ja és interminable la llista d’institucions, empreses, persones... –des d’universitats, museus i diaris fins a simples comediants– a les quals ha atacat de mil maneres. A The New York Times , per exemple, un mitjà crític amb ell des de fa anys li exigeix una indemnització de 15.000 milions (ho heu llegit bé).
“Anirem contra vosaltres si feu servir discursos d’odi contra algú”, ha amenaçat Pam Bondi, la fiscal general que va nomenar Trump
La novetat és que, arran de l’assassinat de Charlie Kirk, la seva Administració ha començat a fer servir un concepte encunyat als anys vuitanta per juristes d’esquerres i que la dreta rebutjava: el de “discurs d’odi”, per justificar restriccions a la llibertat d’expressió. “Anirem contra vosaltres, absolutament, si feu servir discursos d’odi contra algú”, ha amenaçat Pam Bondi, la fiscal general que el president va nomenar. Però no havien de restaurar la llibertat?... Bé, com va dir un assessor de Trump al funeral de Kirk, “nosaltres defensem el bé contra el mal”. I, esclar, llibertat sí, però només per al Bé, només faltaria.
El més positiu de tot això, diu el columnista de The New York Times , és que ara l’esquerra s’erigeix, ves per on, en defensora de la lliure expressió... Deu ser als Estats Units. Per aquí, una mica menys. La setmana passada, al programa de Risto Mejide, l’advocada Paula Fraga increpava Ione Belarra pel que fa a la hipocresia de Podem en el tema de Gaza. A punt de perdre per KO, Belarra li va etzibar de sobte a Fraga: “Tinc una pregunta per a la Paula. Una dona trans és una dona?” Sabent que l’altra respondria, com així va ser: “No”. Davant la qual cosa, Belarra es va girar cap a Mejide per dir-li: “No hauries de donar espai al teu programa a discursos d’odi”.
Lee tambiénUn nòvio a cada port
Deu ser que l’esquerra woke espanyola no defensa la llibertat d’expressió? Esclar que la defensa! Però és que, com explicava Yolanda Díaz sobre la reducció de jornada, “nosaltres estem en política per fer el bé, d’altres per fer el mal”. I llibertat, sí, esclar, però no per al Mal. De què em sona això?...