Fa uns dies, en el nou programa d’Isabel Gemio a Radio Nacional, vaig aprendre una paraula nova. El programa es diu El último tren i és una d’aquelles tertúlies nocturnes tan propícies perquè tertulians i oients que truquen per telèfon improvisin, es deixin anar, expliquin coses personals... Hi participava una noia d’uns trenta anys, que va dir que es dedicava, professionalment, a la filosofia grega i el heavy metal (sic), i parlant de les relacions de parella, va esmentar la chochoagenda.
Davant l’estupor de la Isabel (que va ser jove als anus vuitanta, com jo, i acabava d’explicar que, quan va fer setze anys, la seva mare va començar a preparar-li l’aixovar) i les rialles generals, va explicar de què es tracta: és una llista de follaamics que una té en diferents ciutats i a qui pot trucar quan viatja, a veure si estan disponibles. Una mena de versió geogràficament més àmplia d’allò que en un bar o en una discoteca se’n diu (em va explicar la meva filla, a la trentena també, l’endemà) la putivolta: la recerca d’un possible company ocasional.
Davant d’això, us proposo una cosa. Que no caiguem en cap de les dues actituds prefabricades habituals: la desaprovació puritana, per principi, o la celebració esnob, per principi també, de qualsevol novetat xocant. Formem-nos una opinió pròpia.
¿Els homes no haurien potser d’assumir també coses que tradicionalment han fet les dones?
La meva, la veritat, és bastant ambivalent. És meravellosa la llibertat sexual que tenen avui les dones, i per la qual tant hem lluitat (recordeu aquell “ Jo també soc adúltera”, als setanta, contra les lleis que castigaven amb presó la infidelitat femenina...). És formidable que puguin triar no ser mares, no tenir parella fixa, dedicar la seva vida a la filosofia i el heavy metal.
Però pregunto: que les dones imitin el que tradicionalment era cosa d’homes (prioritzar els seus projectes individuals sobre les coses compartides, separar sexe i amor, tenir una nòvia a cada port...), és l’única manera d’assolir la igualtat? ¿Els homes no haurien potser d’assumir també coses que tradicionalment han fet les dones: conrear les relacions, lligar sexe i amor, cuidar, ser fidels...?
Lee tambiénOdio, per tant soc
Últimament he vist diversos reportatges elogiosos sobre àvies que s’estimen més anar al gimnàs, a ballar, fer un creuer... Abans que ser esclaves al servei de la família. I està molt bé, hi tenen tot el dret. Però trobo a faltar que a la pàgina següent, s’entrevisti avis, homes que expliquin que feliços que els fa cuidar –sense esclavitzar-se tampoc– les netes i els nets.