M’agradaria saber el que s’ha gastat en publicitat el BBVA per intentar convèncer els accionistes del Banc Sabadell que es venguin les accions. Perdó, que ja no es diu banc, que queda malament, es diu el Sabadell, el BBVA, el Santander, com si fossin equips de futbol. També m’agradaria saber el que s’ha gastat el Sabadell per convèncer els seus accionistes que no es venguin les accions. Els anuncis d’una entitat i l’altra bombardegen teles, diaris, webs, ràdios, podcasts, marquesines, i no descarto que aquests últims dies recorrin a la bustiada, al repartiment de flyers a la sortida del metro, a un cotxe amb megafonia pels carrers de Sant Gervasi, o al porta a porta, com si fossin testimonis de Jehovà.
Per cert, què se n’ha fet dels testimonis de Jehovà que venien a trucar al timbre de casa a hores intempestives? Van ser els inventors de la portabilitat religiosa. ¿Es deuen haver reciclat com a teleoperadors, amb aquell do per trucar a l’hora més inoportuna i oferir-te una nova fe canviant de companyia telefònica, de companyia de gas o comprant-te les accions del Sabadell?
El més fort és que tots aquests anuncis del BBVA i del Sabadell van dirigits a tan sols 200.000 persones, que és el nombre aproximat de petits accionistes del Sabadell, en un país de gairebé 50 milions d’habitants. Si féssim un càlcul del que s’està gastant en publicitat cada entitat financera per accionista, ens sortiria una burrada. Als capitostos de les dues entitats els hauria sortit més barat convidar-los un per un al Botafumeiro. I fins i tot hauria estat més eficaç.
L’opa es diu hostil, però els dirigents estan portant amb una enorme elegància les hostilitats
Com a treballador d’una tele i un diari on s’ha fet part d’aquesta despesa publicitària, tampoc no em queixaré, a veure si retiraran la campanya i ens costarà de cobrar el mes, que ja som a 27. Tampoc no ens preocupem en excés per la despesa realitzada. El BBVA va obtenir un benefici net de 4.994 milions d’euros el 2024, un 29% més, mentre que el Sabadell, 1.827 milions d’euros i un augment del 37%. Les xifres les he tret de Google. Potser no són exactes, però és obscè parlar de milers de milions de beneficis en un moment com aquest, en què llogar o comprar un pis per viure-hi és una odissea, sent la banca un actor principal d’aquest negoci.
Lee tambiénNo em diguis genocidi, digue’m Lola
Això sí, se’ls ha de reconèixer que civilitzats que són tant els responsables d’un com de l’altre banc, perdó, entitat financera. L’opa es diu hostil. Però els dirigents estan portant amb una enorme elegància les hostilitats. No hi ha un “baixa al carrer i ens veiem les cares” o “això al meu barri és baralla”. Quina grolleria. Aquí es van llançant missatgets pels mitjans, o en espots televisius caríssims, però ni una paraula més alta que l’altra. Ni un boicot. Ni tan sols un trist caixer en flames. Per no haver-hi no hi ha hagut ni una kiss cam en un concert de Coldplay que hagi enxampat un directiu del BBVA abraçant per l’esquena una directiva del Sabadell. Alerta el que ha donat de si aquella suposada infidelitat televisada en un concert a Boston. Alerta al grau que estan arribant els guardians de la moral i la turba que els segueix.
Vivim en un país que necessita dicotomies per tenir alguna cosa per la qual barallar-nos cada dia. Barça-Madrid. PP-PSOE. Sánchez-Netanyahu. Ayuso-Felipe VI. Flotilla-Israel. Fiscal general-jutge Hurtado. Begoña Gómez-jutge Peinado. Rufián-Nogueras. Junts-Orriols. Barça- Ajuntament. Flick-De la Fuente. Telenotícies antics- Telenotícies moderns. BBVA-Sabadell. Aquesta és ara la qüestió, amb un fet diferencial. Que bé que es barallen els rics. Almenys de cara a la galeria.