Els altaveus ultres, la funció dels quals consisteix a radicalitzar l’opinió pública, maleeixen en contra del Rei perquè ha deixat de ser un dels seus. El discurs de Felip VI a l’ONU, demanant el final de la matança a Gaza, ha dividit una dreta perepunyetes amb la semàntica, part de la qual es nega encara a parlar de genocidi. Els indignats davant la coherència de Felip VI, un rei demòcrata i catòlic, s’arrenquen les barbes per la seva contundència. Que si el Rei és roig, i un traïdor; que si ha estat abduït per Sánchez; que si provocarà la ira d’Israel... tant que ara per a alguns és “Felpudo VI”. Una infantilitat pròpia d’un populisme cada vegada més grotesc.
La guerra física, el dolor i la mort arrasen qualsevol ideologia. I Gaza avui és una postal de la inhumanitat al segle XXI. Un estrepitós fracàs de l’ordre internacional que va cronificar el conflicte de l’ Orient Mitjà , trèmul i latent, sobre les cordes del trapezi, fins que va esclatar.
Felip VI ha demostrat que el seu missatge es troba als antípodes dels de Milei, Trump o Putin
Ens sentim covards si evitem mirar les imatges de les criatures morint de fam, els seus cossos esvaïts sobre una capa de runa. Aquest viure morint. Però se’ns ennuvola la vista davant el vídeo dels germans Jadoua i Khaled corrent espaordits, el gran carregant el petit, fins a arribar a una zona una mica més segura i retrobar-se amb el pare. Hi havia més coratge que desesperació, però la pena es dessagnava.
Lee tambiénMarihuana anti MAGA
Felip VI ha demostrat que el seu missatge es troba als antípodes dels de Milei, Trump o Putin, alineant-se amb el de l’ONU. També que encara hi ha decència institucional, lluny dels que s’escuden en la ideologia per mirar a una altra banda i enverinen les seves teories amb deliris fake. I, en canvi, és a prop del Madrid que va sortir al carrer i que va resultar terriblement molest per a turistes vip.
Un Rei que continua sent el millor ambaixador global d’Espanya, conscient que cal aturar l’extermini palestí. Perquè aquesta no és una guerra contra els terroristes de Hamàs, sinó un intent de destrucció total d’un grup “mitjançant l’assassinat o la submissió intencional a condicions d’existència que hagin de portar la seva destrucció física total o parcial”. És part de la definició de genocidi, encunyada per Raphael Lemkin, un jurista jueu. Crim de crims, l’aberració dels drets humans, que aquells milhomenets i les mildonetes ofesos continuen negant.