Marihuana anti MAGA

L’avió aterra puntual en una terminal neta, il·luminada i buida de l’aeroport JFK. Amb prou feines triguem deu sorprenents minuts a passar el control de passaport, res a veure amb les llargues hores de cua que se solen suportar a l’arribar a Nova York. Potser és la recompensa d’haver volat en una companyia ianqui, ja que vaig disposada a comprovar com Amèrica es fa més gran. La lleugeresa omple les cintes d’equipatges i el control de sortides, lluny de l’habitual ferocitat dels guàrdies entossudits a detectar navalles multiusos o pernil ibèric a les maletes.

FILED - 15 April 2023, Berlin: A man lights up a joint. The UN Drug Control Board (INCB) has notified the German government that its planned legalization of cannabis is not compatible with existing international regulations. Photo: Hannes P Albert/dpa

 

Hannes P Albert/dpa / Europa Press

Una vegada dins de l’eixam d’acer i vidre, Manhattan desplega les seves formes de jungla urbana entre la indiferència i el caos, però alguna cosa ha canviat. Aquella barreja d’olor de frankfurt, clavegueres fumejants, gofres, espècies i sofre ha estat substituït pe r l’olor de l’herba cremada, com si una promesa rastafariana hagués embolicat la ciutat en una bafarada gegantina de marihuana. Manhattan fa olor de porro les vint-i-quatre hores. Un impressionant desplegament de cabdells classificats i vaporejadors, però també de cookies, llaminadures i sucs fa les delícies d’aquells viciats que avui se senten lliures i legals a l’Amèrica de Trump. Una dona de vint-i-un botó encén un porro de sativa davant un parell d’agents federals i l’estranyesa envaeix l’escena. Tots tres aixinen els ulls, lleugerament col·locats.

Alguna cosa ha canviat a Manhattan: fa olor de porro les vint-i-quatre hores

Fa trenta anys, als EUA els fumadors de nicotina eren uns empestats, l’altra cara de l’obsessió per la salut, el fitness i els omega 3. Avui, una economia submergida ha fet aflorar més de 4.000 milions de dòlars de beneficis anuals. Les dades són del 2023, any en què els nord-americans van gastar més en marihuana que en xocolata o ous de gallina. Diversos estudis avalats per universitats i instituts de salut mental contradiuen els mals auguris: el consum juvenil ha disminuït després de la legalització.

Lee también

L’estiu en què Europa va perdre l’ànima

Joana Bonet Camprubí
Fiesta en París, de Max Beckmann

La pròspera economia del cànnabis empeny a un nou paradigma cultural, perquè allò que durant anys ha estat perseguit per la llei avui afluixa la mandíbula d’uns ciutadans que ja no se senten sans i estalvis, trencats en el seu fur interior, siguin immigrants, gais, feministes, wokes o demòcrates en xoc. Torna el clàssic, el daurat i fins i tot el vulgar des de la torre de marbre rosa de Trump. Per això la marihuana s’utilitza com a antídot per frenar l’angoixa que Amèrica es faci més i més gran.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...