L’avió aterra puntual en una terminal neta, il·luminada i buida de l’aeroport JFK. Amb prou feines triguem deu sorprenents minuts a passar el control de passaport, res a veure amb les llargues hores de cua que se solen suportar a l’arribar a Nova York. Potser és la recompensa d’haver volat en una companyia ianqui, ja que vaig disposada a comprovar com Amèrica es fa més gran. La lleugeresa omple les cintes d’equipatges i el control de sortides, lluny de l’habitual ferocitat dels guàrdies entossudits a detectar navalles multiusos o pernil ibèric a les maletes.
Una vegada dins de l’eixam d’acer i vidre, Manhattan desplega les seves formes de jungla urbana entre la indiferència i el caos, però alguna cosa ha canviat. Aquella barreja d’olor de frankfurt, clavegueres fumejants, gofres, espècies i sofre ha estat substituït pe r l’olor de l’herba cremada, com si una promesa rastafariana hagués embolicat la ciutat en una bafarada gegantina de marihuana. Manhattan fa olor de porro les vint-i-quatre hores. Un impressionant desplegament de cabdells classificats i vaporejadors, però també de cookies, llaminadures i sucs fa les delícies d’aquells viciats que avui se senten lliures i legals a l’Amèrica de Trump. Una dona de vint-i-un botó encén un porro de sativa davant un parell d’agents federals i l’estranyesa envaeix l’escena. Tots tres aixinen els ulls, lleugerament col·locats.
Alguna cosa ha canviat a Manhattan: fa olor de porro les vint-i-quatre hores
Fa trenta anys, als EUA els fumadors de nicotina eren uns empestats, l’altra cara de l’obsessió per la salut, el fitness i els omega 3. Avui, una economia submergida ha fet aflorar més de 4.000 milions de dòlars de beneficis anuals. Les dades són del 2023, any en què els nord-americans van gastar més en marihuana que en xocolata o ous de gallina. Diversos estudis avalats per universitats i instituts de salut mental contradiuen els mals auguris: el consum juvenil ha disminuït després de la legalització.
Lee tambiénL’estiu en què Europa va perdre l’ànima
La pròspera economia del cànnabis empeny a un nou paradigma cultural, perquè allò que durant anys ha estat perseguit per la llei avui afluixa la mandíbula d’uns ciutadans que ja no se senten sans i estalvis, trencats en el seu fur interior, siguin immigrants, gais, feministes, wokes o demòcrates en xoc. Torna el clàssic, el daurat i fins i tot el vulgar des de la torre de marbre rosa de Trump. Per això la marihuana s’utilitza com a antídot per frenar l’angoixa que Amèrica es faci més i més gran.