L’autovia C-25, que transcorre de Cervera a Caldes de Malavella, són 244 quilòmetres pels quals Aliança Catalana circula a gran velocitat. L’eix viari transversal que Jordi Pujol va idear i que passa als peus d’Amer, localitat natal de Carles Puigdemont, és avui la via per on Junts veu créixer la ultradreta liderada per Sílvia Orriols a Lleida i Girona. Si Junts perd l’hegemonia en l’ Eix Transversal, les seves expectatives electorals cauen en picat. “Els convergents, fins quan perden, perden bé”, repetien en ERC després de cada contesa electoral. I és que el que no es guanyava a Barcelona es compensava en la resta de circumscripcions. És el mateix gen que alimenta Junts.
La pressió desfermada sobre la formació després de l’enquesta de La Vanguardia és tant molesta per a la direcció en públic com reiterativa en l'àmbit intern. Fa molt que Puigdemont sap de les incomoditats dels càrrecs locals de Junts pel monopoli d’Aliança Catalana dels temes locals “capitals”. Per Nadal, càrrecs de Junts es van remoure a la cadira durant els àpats familiars en comprovar la incidència en el seu entorn dels missatges d’Orriols.
Els alcaldes són els primers a passar l’examen de les urnes, i ja hi ha qui fa comptes sobre quants ajuntaments es perdran per la incidència dels vots a Aliança. El 2023, els postconvergents van ser la força més votada al 77% de les localitats, governen en 334 dels 947 municipis de Catalunya, però amb la irrupció de la ultradreta independentista les regles del joc canvien. Quan Artur Mas va plantejar al febrer que Junts havia de parlar amb Orriols, el partit –al qual no s’ha afiliat malgrat haver anunciat que ho faria– va tancar portes. “La política de pactes de Junts la decideix Junts”, va replicar Jordi Turull.
L’electorat de Junts és el més volàtil del mapa polític català; se la juguen a Girona i Lleida
Aquesta decisió és un desafiament per a Puigdemont. El cordó sanitari a la ultradreta pot convertir-se en la soga que ofegui Junts. Càrrecs locals afirmen que es perdran alcaldies per la caiguda de vots, altres per evitar l’assenyalament que suposaria pactar amb els d’Orriols i alguna més perquè la suma de les forces d’esquerra buscarà aïllar Junts. El saldo sempre és negatiu, per això els alcaldes estan demanant mans lliures a la direcció del partit per quan arribi el moment.
L’electorat de Junts és avui el més volàtil del mapa polític català. Només la meitat dels seus votants en les eleccions catalanes admet avui que repetiria papereta. L’últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió evidència que els votants de Junts tenen més simpatia per Aliança que per ERC, i el motiu no és el seu independentisme. Els seguidors d’Orriols són deu punts menys partidaris de la independència que els de Puigdemont. És la immigració, estúpid, parafrasegen.
La intransigència de Podem amb la delegació a Catalunya de la gestió migratòria busca el mateix rèdit electoral que els atacs d’Aliança i Vox als immigrants. El portaveu morat és capaç d’incloure la paraula racista 32 vegades en una sola intervenció televisiva per justificar el seu no al pacte entre el PSOE i Junts. Cap dels quatre diputats de Podem al Congrés no és català, però res no impedeix que la seva cúpula doni lliçons sobre gestió i integració, no a Junts, sinó a la Generalitat i els Mossos. Mentrestant, el president Salvador Illa commemora el centenari del naixement de Paco Candel. Es poden abordar avui les onades migratòries amb conciliació i discursos positius? “Europa no ha tingut la sort de tenir un Candel com nosaltres”, es va felicitar Jordi Pujol en el 2014 amb motiu del 50è aniversari de la publicació de Els altres catalans .
El xoc certifica la fractura irreversible de la majoria de la investidura de Pedro Sánchez i fa inviable qualsevol pacte assolit amb el PSOE que depengui d’una votació en el Congrés. Junts es prepara per a aquest escenari i redirigeix la seva mirada cap a Catalunya, on les enquestes dibuixen un bloqueig només resoluble amb acords inèdits. El retorn al pragmatisme passa per arrencar ajustos impositius, ajuts per a sectors econòmics i per pactes PSC- Junts –i potser ERC– que fins ara Puigdemont ha vetat, però que seran necessaris per esquivar el col·lapse en l’ Eix Transversal.
