Una notícia de la ràdio informa que la direcció general de Trànsit (DGT) està preocupada perquè a Catalunya només el 41% de l’alumnat que es presenta a la prova teòrica de l’examen de conduir aconsegueix aprovar-la a la primera. Fa una dècada, el percentatge arribava al 60%. Pel que fa al conjunt d’Espanya, no és fàcil obtenir dades exactes, però sembla que el percentatge es mou al voltant del 45%. Així doncs, els resultats són alarmants. La DGT ha dit, respecte als de Catalunya, que són causats pel fet que els alumnes “saben memoritzar però no analitzen bé el que estan llegint”.
No entendre el significat d’allò que es llegeix ni poder extreure’n la informació essencial es coneix com a analfabetisme funcional. També es considera analfabeta funcional una persona quan, tot i ser capaç d’escriure frases simples, no és capaç de redactar un text més llarg o emplenar un formulari o quan, malgrat saber fer sumes i restes, no sap interpretar una factura o calcular un interès. No és, doncs, l’absència d’alfabetització, sinó la incapacitat de fer servir de manera eficaç la lectura, l’escriptura i el càlcul per resoldre problemes a la vida diària.
Lee tambiénPrestigiar les humanitats
A Espanya, l’analfabetisme presentava el 1950 una taxa del 17%. El 2020 es calculava que la taxa d’analfabets, gràcies a l’ensenyament obligatori, havia caigut fins a l’1%. Aquest canvi és encomiable. Tot i això, si ensenyem a llegir sense que, després, una majoria de l’alumnat entengui el que llegeix, estem generant un problema de proporcions enormes.
Aquest, segons la DGT, 59% d’analfabets funcionals en el cas de Catalunya –o una mica menys al conjunt de l’Estat– correlaciona amb els mals resultats de les proves PISA. El 2015 van donar en comprensió lectora a Espanya una puntua-
ció de 495, mentre que el 2022 va
caure fins a 474. Les mateixes proves a Catalunya oferien el 2015 una puntuació de 500, mentre que el 2022 havia caigut fins a 462.
Segurament aquest descens obeeix a causes diferents: factors socioeconòmics (pobresa, precarietat laboral, manca de suport familiar), poc interès de les famílies en la compra de llibres, sumat a la pèrdua d’hàbits de lectura, l’escàs reconeixement de la lectura crítica davant de l’entreteniment ràpid, dificultats d’aprenentatge no diagnosticades, la disminució de la capacitat d’atenció, poc entrenament escolar en comprensió lectora…
En qualsevol cas, cal posar ja l’èmfasi en l’educació. Els nostres centres escolars han de prioritzar la lectura comprensiva per sobre de qualsevol altra matèria.