El PNB va celebrar ahir l’Alderdi Eguna, dia del Partit, amb un ull posat en Madrid i fidel a la màxima llançada pel seu líder, Aitor Esteban, aquest estiu: “dia a dia” i “partit a partit”. La formació jeltzale, que va celebrar els 130 anys, prova d’esprémer la legislatura per avançar en el que anomena “agenda basca”, malgrat que en el seu horitzó guanya espai la hipòtesi que el mandat pugui acabar de manera precipitada. Allà, els jeltzales també miren Junts, tant per la posició respecte a la legislatura com per la inquietud que suscita la correlació de forces que sembla que s’obre a Catalunya.
El lehendakari, Imanol Pradales, va explicar al Parlament basc la perspectiva de la formació respecte al futur pròxim. “Poden arribar temps molt complicats per a Euskadi. Un temps fosc en què es qüestioni el nostre autogovern, identitat i institucions”. El líder basc es referia així a l’eventual arribada a curt termini d’un govern de PP i Vox, un escenari de què cada vegada es parla més en l’àmbit polític basc.
La puixança d’AC reflectida a l’enquesta de ‘La Vanguardia’ no ha passat desapercebuda a Euskadi
El PNB crida a avançar en matèria d’autogovern i a accelerar per crear un nou pacte estatutari, malgrat que no és gens clar que pugui arribar a temps. Mentrestant, s’aferra al degoteig de conquestes que ha pogut tancar les últimes setmanes: l’augment de la potència a la xarxa elèctrica que alimenta la indústria basca, els acords a què s’ha arribat en matèria d’immigració o el recent acord per traspassar les polítiques passives d’ ocupació.
EH Bildu, per la seva part, estreny el PNB per tancar un acord sobre el nou marc d’autogovern i altres qüestions estratègiques a fi de “blindar” Euskadi davant l’“amenaça cada vegada més real de la ultradreta”. La formació abertzale també treballa amb la hipòtesi d’un canvi abrupte a Madrid que l’obligaria a fer un gir substancial. Del possibilisme dels últims anys a la confrontació com a estratègia per mobilitzar l’electorat.
Des del País Basc també miren de reüll a Catalunya. No només perquè Junts pugui fer que la legislatura encalli. L’enquesta publicada per La Vanguardia sobre el panorama polític català no ha passat desapercebuda a Euskadi.
Junts, formació que ha recuperat les relacions amb el PNB, i ERC, agermanada amb Bildu, ja senten l’ encoratjament d’ Aliança Catalana. El PP es podria veure superat per Vox, formació que apareix com la més votada entre els joves. I és aleshores quan sorgeix una pregunta: veient el limitat potencial de Vox al País Basc, sorgirà alguna formació antiimmigració en l’àmbit del nacionalisme basc i l’independentisme?
D’entrada, sembla que Euskadi encara no ha arribat a aquesta pantalla. Atenent la dimensió del fenomen migratori, el gran reclam d’ AC i Vox, encara hi ha diferències substancials de context. El percentatge de ciutadans nascuts a l’estranger a la comunitat autònoma basca voreja el 14% (les persones de nacionalitat estrangera són menys, el 10%), mentre que a Catalunya ascendeix al 25% (un 18% de nacionalitat estrangera). A més, segons una àmplia enquesta d’EiTB Focus, el primer partit entre els joves és Bildu, seguit del PNB. Tot i això, el cas català, i altres en el context europeu, demostren que els canvis es poden precipitar.
Quan falten moviments de pes, els últims mesos sí que ha sorgit l’embrió d’una formació de signe abertzale que qüestiona “un model migratori neoliberal que serveix els interessos del capital”. Es diu Ezker Nazionala, s’autodefineix com a “esquerra antiglobalista” i s’identifica amb el partit de Sahra Wagenknecht ( ex Die Linke) a Alemanya. En tot cas, es tracta d’una formació encara minúscula i no sembla que tingui recorregut en el pròxim cicle electoral.
L’interès a curt termini implica veure com responen PNB i Bildu a un debat que és al carrer. Els jeltzales han mogut fitxa, tal com vam explicar en aquestes pàgines fa uns dies. Volen ocupar un espai “centrat”, “fugint tant dels discursos populistes com dels bonistes”. Bildu també es mou i centra el discurs en la reclamació de “sobirania per desenvolupar polítiques d’acollida adequades”. La política basca mira de reüll a Madrid i Barcelona. I entreveu un horitzó inquietant.
