Fa molt de temps que vam escriure sobre Aliança Catalana ( AC) com un objecte polític no identificat ( OPNI). Molt abans del 12- M del 2024. Des d’aleshores i fins al sondeig del nostre diari, AC, com a Gotham, han certificat la seva saviesa i enganyosa brillantor, tal com prevèiem. Emergint ja la seva líder, Sílvia Orriols , com diu un bon amic, com la “verge gòtica”. És “gòtica” com la literatura del segle XIX que es fon amb el Romanticisme (del procés) i tècnicament es declara “verge” quan afirma que no es presentarà a les generals (ja ho veurem). Orriols, com la Dimecres a la família Addams, té un bon ganivet i li agrada jugar a les autòpsies amb ell. Ja va dir abans que no es presentaria a les catalanes i s’hi va presentar.
Mirin, des del 2011 quatre partits s’han disputat la victòria d’unes de generals a Catalunya. El 2011, CiU. El 2015 i el 2016, Comuns. El 2019, ERC, i el 2023, el PSC. Per això podríem dir que clarament a Catalunya el desig d’un ordre nou canvia de mans amb facilitat. Amb vuit formacions al Parlament o al futur Ajuntament de Barcelona, amb identitats nacionals diferents, amb ideologies diferents, qualsevol decisió estratègica acaba condicionant no només l’esdevenir de Catalunya, sinó d’ Espanya, i no només pel procés o l’amnistia, el finançament singular o el quitament de deute autonòmic. Des de la irrupció d’ AC es parla en l’àmbit estatal, amb una cruesa trumpiana, de la immigració en totes les sobretaules d’ Espanya a est-oest i nord-sud.
Ja es poden preparar tots per a la presència d’AC a les generals; aniran a buscar els vots
AC ja no és un OPNI, ni tan sols és una escissió de Junts, de la mateixa manera que molts van creure que veien Vox com un satèl·lit errant del PP. AC avui és una altra cosa, més transversal, en correlació amb els electorats autoritaris de les democràcies occidentals. Catalunya sempre anticipa per la modernitat prometeica. Per això, hi insistim una vegada més, la política espanyola no va del PSOE en un 35% de vot, tot va d’alguna cosa més que és davant nostre: aquesta inversió ètica i moral que ens mostra el gòtic, aquest Partit Demòcrata i Espanya plurinacional que la majoria portem a dins i no acaba de néixer. De la mateixa manera, tampoc no va del 35% a la dreta, ja que un Vox al 20% implicarà un PP al 27%, i això queda molt lluny de Galícia i molt més a prop de Saxònia, com ja vam explicar fa temps. Mentrestant, al Congrés, com també al Parlament, la majoria de ses senyories –a excepció de Gabriel Rufián – estan com si sentissin ploure fora. La “verge gòtica” s’aprofita de tots aquests espais buits. I de la identitat nacional catalana en regressió.
La demoscòpia privada, per a les catalanes, ja estima, per tant, AC en un 12% de vot volent liderar l’oposició, però és que, a més, per a l’Ajuntament de Barcelona ja li assignen regidors, encara que siguin només dos; cosa que per a unes generals, en cas que decideixin presentar-s’hi, serà èxit assegurat per a aquesta formació que podria tombar el mapa electoral del Congrés. No oblidem que la investidura de l’actual Govern central descansa fonamentalment en els 40 vots favorables de diputats catalans, davant els vuit de PP i Vox en contra. Aquesta és la dada. La presència d’ AC bloquejaria automàticament l’aritmètica plurinacional.
Sílvia Orriolsa l’última manifestació de la Diada
Les lleis de ferro de la política són clares: els vots no són de ningú i els líders tenen obligació primer amb els electors. Orriols continua insistint en la intenció de no presentar-se a unes de generals amb un “ això no passarà”, sense reparar que el seu 12% en unes catalanes ja es construeix de les aportacions de molts electorats. Això “la verge gòtica” no ho pot despatxar tan a la lleugera ni ho han de permetre els adversaris als platós. No només d’ultres i autoritaris viu AC. De fet, l’estimació dels 430.000 vots que obtindria avui AC es construeix d’aquesta manera: rep un mínim de 65.000 votants de PSC-ERC- Comuns, actual fórmula de govern; gairebé 150.000 de Junts, 70.000 abstencionistes, 10.000 nous votants i 30.000 votants procedents de Vox i PP. De fet, dels 430.000 vots d’avui, només hi hauria 115.000 votants dels de fa un any.
La “verge gòtica” ha passat de pantalla i recull vots de tots els orígens. Ja es poden preparar tots per a la presència d’ AC a les generals. Aniran a buscar els vots. Una altra cosa és que vagin a les sessions del Congrés o no. A la literatura gòtica és popular un axioma que també val per als “no gòtics”: si no lluites pel que vols, després no ploris pel que perds. La “verge gòtica” té un bon ganivet i li agrada jugar a les autòpsies amb ell.