Barcelona serà al llarg d’aquesta setmana la capital de la cultura global. Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, i Audrey Azoulay, directora general de la Unesco, inauguraran, avui al Centre de Convencions Internacional de Barcelona ( CCIB), Mondiacult 2025, una conferència patrocinada per aquest organisme dependent de les Nacions Unides, que es durà a terme a la nostra ciutat al llarg de tres dies, fins dimecres, amb el suport de les principals institucions catalanes.
A la trobada hi assistiran ministres de cultura de més d’un centenar de països, així com nombrosos participants –en l’última trobada, que va tenir per escenari Ciutat de Mèxic, el 2022, s’hi van aplegar al voltant de 2.500–, tots ells disposats a debatre sobre polítiques culturals i desenvolupament sostenible. Està previst que en la sessió d’avui ja es presenti un primer informe mundial sobre l’estat de la cultura, que farà de marc de les posteriors discussions encaminades a definir una agenda mundial per a la cultura dels propers anys.
Té sentit dedicar-se a aquestes tasques mentre Israel perpetra un genocidi a Gaza, mentre prossegueix la guerra derivada de la invasió russa d’ Ucraïna i mentre el món suporta tants altres conflictes i injustícies? Per descomptat que sí que té sentit. I potser en tingui més que en èpoques de més placidesa.
Barcelona acull a partir d’avui Mondiacult, la conferència cultural que impulsa la Unesco
Tot i això, caldria preguntar-se, per enèsima vegada, què és la cultura. Probablement, hi haurà tantes definicions de cultura com éssers humans habiten el planeta. Però aquí n’esmentarem una atribuïda al novel·lista i polític francès André Malraux, que opinava que la cultura era de cabdal importància per a l’emancipació de l’ésser humà, perquè és una “suma de totes les formes d’art, amor i pensament que, al llarg dels segles, l’han capacitat per anar deixant enrere l’esclavitud”.
A més de ser un indispensable factor de formació i millora de cadascun de nosaltres, la cultura ho és també de desenvolupament econòmic i social. Segons xifres recollides per la Unesco, la cultura aporta fins el 3,1% del PIB mundial, constituint un sector capdavanter pel que fa a la integració femenina: el 48% de les persones que treballen en el seu si són dones. I, en un futur immediat, ha de ser també una eina indispensable per a lluites contra desafiaments globals, entre els quals destaca el de la crisi climàtica.
Ernest Urtasun, ministre de cultura del Govern espanyol, afirma en l’entrevista que avui publica La Vanguardia que la trobada del CCIB persegueix tres finalitats principals. Per una part, defensar, buscant suport en la diversitat, el multilateralisme i els drets humans. Després, replantejar-se, com ja s’ha dit, el paper de les polítiques culturals davant la crisi climàtica. Però també en temps d’ intel·ligència artificial i de nous conflictes. I, com de costum, apostant per la pau i per la consolidació dels drets culturals. I, finalment, i davant l’horitzó de l’Agenda de Desenvolupament, que està prevista per al 2030, es proposa també exercir tota la pressió possible per tal que la cultura sigui un objectiu específic d’aquesta agenda.
Ministres d’un centenar de països participaran a la reunió, que defineix la política global del sector
En anteriors edicions del Mondiacult s’ha avançat ja pel camí de la consideració inequívoca de la cultura com un dret humà. En el transcurs de la celebrada a Ciutat de Mèxic el 2022 es van assolir una sèrie de conclusions entre les quals figura la del reconeixement de la cultura com un bé públic global amb un valor intrínsec i específic per al desenvolupament sostenible. I en altres conclusions d’aquella edició s’esmentava també l’impacte multidimensional de la cultura en les nostres societats, així com la responsabilitat compartida pel conjunt de la societat civil, el món acadèmic i el sector privat en el seu adequat desenvolupament present i futur.
La cultura és, certament, el fruit d’un esforç col·lectiu que s’ha produït al llarg dels segles, i és també una font de coneixement i de gaudi oberta a tothom, sense exclusions. Tots els esforços que es facin per potenciar-la, i entre ells destaca pel seu relleu internacional i per la gran quantitat de voluntats que uneix Mondiacult 2025, han de ser benvinguts. Tant pel paper enriquidor i central de la cultura en les nostres vides com pel convenciment que una ciutadania global més culta, més conscient dels tresors populars, artístics i intel·lectuals que estan al nostre abast propiciaria sens dubte un món millor que l’actual.