El governant Partit d’ Acció i Solidaritat ( PAS) proeuropeu es va imposar ahir clarament a les eleccions parlamentàries celebrades a Moldàvia amb un 42% dels vots quan s’havia assolit el 90% de l’escrutini. Uns resultats que avalen una victòria clara
de la formació de la presidenta Maia Sandu, però insuficient per a les aspiracions de l’ Executiu d’adhesió de la petita ex república soviètica a la Unió Europea –prevista per al 2030–, ja que perd la majoria absoluta en uns comicis marcats per la ingerència de Moscou.
En un Estat amb una poderosa minoria russa, la coalició Bloc Patriòtic ( BCS) d’ Ígor Dodon i Vladímir Voronin va qquedar-se al 27% dels vots. Molt lluny de poder capgirar els resultats, però mantenint la seva força respecte de les anteriors eleccions, ja que la formació governant perd deu punts. Entren al Parlament la coalició Alternativa (8%), el partit Democràcia a Casa (7%) i el Partit Nostre (6,4%), amb què el PAS haurà de buscar aliances. La participació es va situar en el 52% del cens, la més alta de les últimes eleccions parlamentàries.
Ciberatacs contra la infraestructura electoral i amenaces de bomba en col·legis a l’estranger
Després d’una tensa campanya esquitxada de denúncies d’ingerència russa a gran escala, les autoritats van informar de ciberatacs contra la infraestructura electoral i d’amenaces de bomba en diversos col·legis electorals a l’estranger, un dels quals a Alacant, que va obligar a evacuar temporalment el recinte. “Els intents de Rússia de soscavar el procés electoral van ser colossals”, va dir el president del Parlament i del PAS, Ígor Grosu, que va parlar de “compra de vots, intents de desestabilització i falses amenaces de bomba”.
El vot exterior –clau en la victòria proeuropea en les presidencials i el referèndum de l’any passat– va tornar a ser massiu, amb cues en capitals europees com Bucarest, Roma, Praga i Lisboa.
Amb 2,5 milions d’habitants, Moldàvia s’ha convertit en un dels principals fronts de la confrontació entre la Unió Europea i Rússia des de la invasió d’ Ucraïna el 2022. Després d’obtenir l’estatus de candidat a la UE aquell mateix any, el país ha patit una espiral de crisi: inflació persistent, augment del cost de vida i una societat dividida entre l’impuls reformista proeuropeu i els lligams històrics amb Moscou.
“ Rússia representa un perill per a les nostres democràcies –va declarar Sandu després de votar a Chisinau–. La nostra democràcia és jove i fràgil, però això no significa que els estats amb democràcies més antigues no estiguin en perill. Volem viure en una democràcia. Avui, al nostre país, la democràcia està en mans dels moldaus. Només ells poden salvar la República de Moldàvia”.
L’ombra russa s’ha intensificat al llarg dels últims dies. La policia moldava va revelar aquesta setmana proves d’una presumpta operació d’ingerència sense precedents, amb compra de vots, campanyes de desinformació i un pla per provocar aldarulls violents, que hauria inclòs entrenament paramilitar a Sèrbia. S’han dut a terme centenars de batudes i desenes de detencions, i les autoritats han exclòs de les paperetes dos partits prorussos per sospites de finançament il·legal.
Funcionaris del Govern també van advertir d’intents de pertorbar la votació, incloent-hi ciberatacs en la infraestructura electoral i falses amenaces de bomba.
L’oposició qualifica les acusacions d’ingerència russa d’“espectacle polític” i afirma que el Govern prepara el terreny per anul·lar les eleccions si el PAS perd la majoria.