La Mercè de Gaza supera el milió d’assistents i tanca sense incidents

Després del pregó de la Mercè del 1996, a càrrec de l’arqui­tecte Rafael Moneo, Pasqual Maragall va prendre la paraula i va convidar a no passar-se amb l’autobombo. “Barcelona està en situació de ser escoltada, però també en situació d’escoltar-se amb certa inquietud”, va asseverar. L’alcalde abraçava amb força la patrona, però no va voler deixar passar l’oportunitat de recordar que la ciutat necessita fusta per continuar bategant. Ahir, 30 anys després, es va tancar la festa major del 2025, sens dubte una de les més pacífiques i festives de l’era moderna, i aquella frase de Maragall ve molt a tomb per al balanç: ha anat tot bé i cal celebrar-ho, però ara, en l’inici del nou curs polític, toca posar-se a treballar.

Barcelona està en situació de ser escoltada perquè s’ha convertit en una de les urbs occidentals que amb més vehe­mència (tot i que no amb una­nimitat, perquè PP i Vox no combreguen amb la campanya) censura la matança d’Israel sobre el poble palestí, fins al punt que el ple va aprovar divendres trencar tots els vincles amb el Govern de Netanyahu. PSC, BComú i Esquerra, l’any en què la ciutadania menys ha apro­fitat la Mercè per protestar, mostrar banderes o cridar lemes, van pactar col·locar una pancarta en suport de la flotilla que va cap a la delicada zona
de conflicte. Finalment van
ser dos els rètols, un amb menció explícita a l’expedició i un altre amb el missatge “Parem
el Govern genocida d’Israel”. Diversos regidors dels comuns es van queixar que els rètols quedaven massa escairats, lluny de l’epicentre: lluny del balcó central que surt a les fotos. El cert és que els pòsters van passar desapercebuts en una diada castellera amb set torres de gamma extra.

Batlle passejava feliç per l’Ajuntament després d’una setmana gran amb tan sols un grapat de detinguts

Albert Batlle, tinent d’alcalde de Seguretat, sempre enganxat al mòbil, on li va arribant l’informe policial, passejava ahir xiroi pels passadissos de la zona noble de l’Ajuntament. No li faltaven raons: la Mercè del 2025, al tancament d’aquesta edició, s’acomiada sense gairebé incidents destacables i amb un testimonial grapat de lladres de pa sucat amb oli detinguts. Es van incendiar una paradeta a Nova Icària i tres contenidors a l’ Eixample, però vaja, res a veure amb la festa. Batlle, gos vell en el maneig de la mala vida, explicava a aquest diari que el temps ha estat de gran ajuda. Té lògica: com més baixa és la temperatura, menys convida la nit a prendre furtivament el carrer.

No hi ha constància de problemes grossos de mobilitat per les avingudes tallades, ni d’a­glomeracions als grans escenaris musicals de Maria Cristina i el Bogatell, ni de mala convivència als barris més massificats pels concerts, el teatre, el circ, la dansa o els pallassos. Cap queixa, això segur, a les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, els únics districtes que s’han quedat orfes de Mercè: ni un sol acte als seus veïnats. En total, l’ Institut de Cultura de Barcelona, el faedor de tot el que va passar als altres vuit districtes des de dimarts passat, calcula que l’assistència a tots els esdeveniments ha superat el milió de persones.

La capital catalana, deia Maragall, està en situació d’escoltar-se amb certa inquietud perquè aviat començaran les negociacions sobre el pressupost municipal de l’any que ve i tot sembla indicar que Jaume Collboni tornarà a xocar contra un mur. Els del 2024 els va aprovar a mitjans d’aquell mateix any per la via de la qüestió de confiança, i els del present exercici són una pròrroga dels anteriors. Tal com està tot, amb Junts i Barcelona en Comú sense un candidat definit per a les elec­cions de maig del 2027, el més probable és que no facilitin el camí als socialistes. PP i Vox, descartats. L’únic possible soci avui dia és Esquerra (tot i que no suma majoria), que ja es va prestar a discutir els comptes del 2025 a canvi de més inversió, per exemple, en habitatge.

També tocarà escoltar-se amb certa inquietud durant aquest nou curs polític quan arribi el moment d’actualitzar l’ordenança de civisme, tràmit que necessitarà el concurs de Junts, que, al juliol, en l’aprovació inicial, es va abstenir. El govern estrenava l’any amb el desig que la nova normativa entrés en vigor a l’estiu, però l’absència de pactes estables va obligar a ajornar-lo. Ideològicament, és un projecte fet a mida dels neoconvergents, però també ho era la modificació de la reserva del 30% d’habitatge protegit en noves construc­cions i grans rehabilitacions, però res. Almenys ara per ara. Qui sap si a finals d’any, amb un candidat a l’alcaldia ja proclamat a Junts, la formació desempolsega la reforma urbanística. O no, perquè també hi hauria una estratègia encara més intensa d’assetjament sistemàtic a l’alcalde.

A Barcelona també li tocarà escoltar-se a Vallcarca. El bastió a què els comuns s’han agafat per bloquejar qualsevol projecte d’un Collboni que va aconseguir a l’alcaldia amb el PP. El partit encara liderat per Janet Sanz (va anunciar fa pocs dies que el deixa abans del 2026) exigeix deixar en pau les tres finques ocupades al barri que haurien de ser desallot­jades per permetre l’ avanç de dos plans urbanístics, uns dels quals s’arrossega des de principis de segle. S’esperava un desnonament abans de l’estiu. Es va ajornar. No descarteu més pròrrogues, ja que si alguna cosa incomoda el PSC és el soroll d’un relat que no pot controlar.

A curt termini, tot i això, Gaza continuarà copant l’actualitat, afer que, aquest sí, tocarà seguir amb certa inquietud.