El piromusical de la Mercè torna a ser el de debò, el dels focs artificials, la música i les fonts. L’aigua va brillar per la seva absència els dos anys anteriors a causa de la situació de sequera per la qual passava Catalunya. I això, per molta música que li posés Rosalía, deixava l’espectacle coix, sense un element fonamental a la fi de festa de l’avinguda Maria Cristina, que un any més va estar a vessar de barcelonins disposats a acomiadar-se de la festa major de Barcelona i, per tant, ara ja sí, de l’estiu.
Els rajos d’aigua desactivats des del novembre del 2022 i posats a punt a consciència els últims mesos tornaran a delectar els turistes. Això serà a partir d’ara. Ahir, en canvi, era el torn de 110.000 veïns, que van descobrir la nova il·luminació i una tecnologia modernitzada però mantenint l’esperit original dels jocs de llums d’una instal·lació que el 2029 farà un segle de vida.
Els nous llums i formes de les fonts de l’avinguda Maria Cristina s’han estrenat davant de 110.000 persones
L’aigua va brollar al compàs de 1.400 quilos de pólvora i de la música durant 31 minuts. Si el 2024 l’estrella internacional de Sant Esteve Sesrovires era la que va escollir el repertori, aquesta vegada van agafar el relleu els seus paisans del Baix Llobregat, Estopa, que consoliden la fórmula de deixar la selecció de les cançons en mans d’artistes de renom.
Els germans Muñoz, que ho van presenciar a primera fila juntament amb la seva família, van començar amb una llista de reproducció plena de referents internacionals com ara Queen, The Beatles, AC/DC i Janis Joplin. I de temes coneguts arreu del món van passar a cançons més pròximes com ara El meu avi , que, si a la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell era qüestionada per certs polítics, ahir va retrunyir sense frens en la nit metropolitana. Igual que el reivindicatiu Qué pasa nen d’ Alizzz, himne oficiós de la comarca dels Estopa per molt que els pesi a alguns.
A mesura que l’aigua i la pirotècnia anaven fent seu el cel
de Barcelona, el duo de Cornellà va anar donant pas a la rumba i
als artistes que els han influït directament en la seva manera d’entendre la música. Como el agua , de Camarón, va encaixar com l’anell al dit per a l’ocasió juntament amb alguns dels temes més reconeixibles de Los Chichos i Los Amaya.
També van tenir el seu espai el Mediterráneo de Joan Manuel Serrat, com també Joaquín Sabina, que aquesta mateixa setmana actuarà dues nits al Palau Sant Jordi en la recta final de la gira de comiat dels escenaris. És una cita que segurament David i José Muñoz no es perdran, com també és altament improbable que faltin a la tornada d’ El Último de la Fila l’any que ve a l’ Estadi Olímpic, el mateix recinte que Estopa va ser el primer grup espanyol a omplir, amb 60.000 persones, a la gira de celebració dels seus 25 anys.
Com en aquella calorosa festa col·lectiva de juliol de l’any passat, en aquesta també freqüentada nit ja tardoral la seva popular cançó Como Camarón va servir per posar el punt final a una selecció de 29 cançons entre les quals es va colar l’estrena d’una sorprenent col·laboració en català que han fet amb The Tyets.
