La preocupació pel problema de l’habitatge s’ha disparat 30 punts al País Basc en qüestió de dos anys i s’ha consolidat com la primera inquietud ciutadana entre el conjunt de la població (ho és per al 51%), especialment entre els que es declaren de classe baixa (51%) i, fins i tot més, entre els que es defineixen com a classe mitjana (53%), segons el Sociòmetre basc. Amb el preu del metre quadrat al capdavant a Espanya, només superat per les Balears i Madrid, la qüestió se situa també entre les prioritats de l’agenda política i està propiciant un debat sobre l’enfocament de les polítiques d’habitatge.
De primeres, cal esmentar que a Euskadi s’assagen polítiques d’habitatge comparativament innovadores i que han incorporat dues característiques que el Govern central ha promès estendre: la perpetuïtat de l’habitatge públic (des del 2003) i la priorització del lloguer en les promocions de caràcter públic. Tot i això, l’ Executiu basc, format pel PNB i el PSE, que gestiona la cartera d’ Habitatge i Agenda Urbana, ha manifestat la intenció d’anar un pas més enllà aquesta legislatura, en vista que els preus continuen sent prohibitius per a la majoria.
La preocupació per accedir a una llar ha crescut 30 punts al País Basc en qüestió de dos anys
El Govern basc ha aprovat un decret de mesures urgents que, entre altres coses, vol ampliar el ventall dels que es poden beneficiar de les polítiques d’habitatge. La norma certifica el compromís de dedicar el 50% de tot l’habitatge protegit de lloguer a joves, amplia els ajuts al lloguer per a joves en pisos de fins a 900 euros (el màxim, en el cas de les capitals), incrementa els llindars màxims de renda per accedir als programes d’habitatge públic de lloguer (en el cas del programa Bizigune, per exemple, fins a 45.000 euros) i, així mateix, amplia els ingressos màxims per accedir als ajuts al lloguer, entre altres mesures. Abans, al juliol, el Govern basc va aprovar una línia d’avals per a la compra d’habitatge, de la qual es podran beneficiar més joves de 39 anys per a immobles amb un preu màxim de 340.000 euros.
A falta que els partits abordin una modificació general de la normativa en matèria d’habitatge (l’actual llei va ser aprovada el 2015 amb els vots d’EH Bildu, PSE i UPyD, sense el suport del PNB i el PP), el debat a Euskadi aborda la disjuntiva entre si les polítiques d’habitatge han de centrar-se en els més vulnerables o si, en un moment com l’actual, han d’atendre, a més dels més desfavorits, les classes mitjanes i treballadores.
El conseller d’ Habitatge i Agenda Urbana, el socialista Denis Itxaso, s’ha decantat clarament: “Trobar avui un allotjament digne ja no és només un problema dels més vulnerables; afecta directament l’estabilitat de les classes mitjanes”.
Per part del PNB, mentrestant, el parlamentari Jonatan Moreno fa una lectura en clau sociopolítica: “Les democràcies liberals
europees estan patint per un
problema de desafecció política bestial. La desafecció, també a Euskadi, resideix sobretot en la classe mitjana, que és la base sobre la qual se sosté l’ Estat de b enestar. Les classes mitjanes veuen frustrades les seves expectatives i comencen a sentir que els diferents governs no estan governant per a ells. Se senten com mers proveïdors d’uns recursos dels quals en molts casos no es beneficien. Un clar exemple d’això és la qüestió de l’habitatge, que no només afecta els més vulnerables, sinó també les classes mitjanes joves amb una feina i certa estabilitat. Atendre’ls és necessari per solucionar els seus problemes i és imprescindible per preservar la legitimitat de l’ Estat de b enestar, que han contribuït a construir, ells i els seus pares”.
Aquest enfocament, tot i això, no convenç el primer partit de l’oposició, EH Bildu. La coalició parla de “contrareforma” i posa el focus a construir un gran parc públic d’habitatge, arribar als estàndards europeus i aconseguir que prop del 10% de l’habitatge que s’ofereixi sigui habitatge públic de lloguer (avui se situa per sota del 3%).
Des d’EH Bildu consideren que l’ampliació del parc públic de lloguer “portaria a una caiguda dels preus i serviria per fer front a l’especulació”. La coalició política planteja, en aquest sentit, acostar-se als 100.000 habitatges de lloguer públic, davant les prop de 28.000 que hi ha avui.
