“L’anarquisme va durar poc però va arribar a existir. I en aquests moments, amb tot el que està passant, potser haurem de prendre mesures dràstiques i actuar. En tot cas, em fa molt feliç descobrir Joan Garcia Oliver amb aquest projecte”. Són paraules de l’actor Pau Vinyals, que interpreta l’obra de teatre Nosaltres, els sense nom, amb Diego Lorca i Alba Valldaura. Però Vinyals no interpreta l’anarquista: “Més que fer el personatge, fem una invocació, per acostar-nos a la seva figura”.
L’obra de la companyia Mos Maiorum amb dramatúrgia de Joan Yago es va estrenar durant la pandèmia i ara Temporada Alta la recupera amb tots els honors (Sala La Planeta de Girona, 10/X), i tot seguit recalarà a la sala Beckett, a partir del 18 d’octubre.
“En aquells temps, que eren semblants als actuals, la utopia era palpable i es va poder fer”, declara el director
El director de l’espectacle, Ireneu Tranis, recorda que la companyia va néixer fa deu anys fent teatre documental (verbatim): “Vam ser els primers a fer verbatim amb auriculars, però ara volíem fer alguna cosa diferent. Els espectacles nostres sempre havien estat de queixa i ara hem volgut fer una cosa més esperançadora, propositiva”. És per això que parteixen del llibre històric de Joan Garcia Oliver que té el nom que li han posat a l’obra: Nosaltres els sense nom .
“Aquest espectacle el fem mirant al passat, amb un personatge com l’anarquista Joan Garcia Oliver, als temps de la Primera Guerra Mundial –continua el director–. Temps semblants a l’actual. Eren uns moments que la utopia era palpable i es va poder fer”. Amb aquesta idea al cap, la companyia va demanar a Joan Yago que fes la dramatúrgia a partir de les memòries de Garcia Oliver, que l’historiador Xavier Díez recull en el volum Nosaltres, els sense nom. L’anarquista oblidat: de pistoler a ministre (La Campana).
Lee también
“Sobre l’encaix amb Mos Maiorum soc feliç perquè en soc fan –declara el dramaturg–. La història de Joan Garcia Oliver pot ser molt simètrica a la de molts espectadors. Sempre he tingut un interès per la nostra història, i la memòria democràtica i política. De jove vaig devorar Homenatge a Catalunya, Incerta glòria... Però no coneixia Garcia Oliver. De seguida el vaig llegir i em va fascinar. Va formar part de l’època del pistolerisme i va acabar sent ministre de la República. El personatge dona per molt més, perquè es va exiliar i va estar a la Unió Soviètica, però ens aturem al principi de la Guerra Civil. No l’hem volgut glorificar en excés, perquè també va tenir les seves parts fosques”.
Si el personatge no ha transcendit com sí que ho han fet correligionaris seus com Durruti o Frederica Montseny és justament per aquestes contradiccions, opina Tranis. “Al muntatge no fem servir vídeos ni imatges, només fem servir objectes”, manifesta el director. “La icona de Joan Garcia Oliver va ser el discurs que va fer en l’aniversari de l’enterrament de Durruti. I vull insistir que és un espectacle, no teatre documental. I no és per a públics erudits, sinó per a tots els públics”, conclou.
Vuit autors al XV Torneig de Dramatúrgia
Temporada Alta
El Torneig de Dramatúrgia creat per Jordi Casanovas arriba a la quinzena edició amb vuit nous autors, i ja són 116. Mertxe Aguilar, Laura Aubert, Ivan Campillo, Francesc Cuéllar, Miquel Mas Fiol, Catalina Florit, Laura Masmiquel i Martí Torras Mayneris contrastaran els seus textos en les successives eliminatòries, fins a arribar al combat final al desembre. Amb intèrprets que coneixen el text la mateixa tarda de la lectura, el torneig s’ha convertit en un gran exponent de la dramatúrgia catalana actual. La presentadora d’aquesta edició és Meritxell Yanes: “És molt interessant veure com els textos evolucionen al llarg de les setmanes”.
