El Marc Márquez més emotiu es va descobrir a les entranyes del circuit de Motegi després de celebrar la consecució del títol de MotoGP amb magnificència. El pilot català es confessava reiteradament “en pau” amb si mateix i deixava reflexions commovedores sobre la seva tornada des dels inferns de les caigudes, lesions, operacions i una de gairebé retirada.
Les primeres sensacions
“No vull recordar el que he passat, només gaudir el moment d'ara, però estic en pau”
Marc Márquez es desfonava davant el micròfon de Dazn al descriure els seus emociones. ”No puc parlar. Estic en pau amb mi mateix. Hi ha molta gent que m'ha ajudat per sortir d'aquí. Només és impossible. Després les decisions les has de prendre tu amb el que sents. No vull recordar el que he passat. Només divertir-se el moment d'ara. Però estic en pau, és el més important. No vull dir noms d'agraïment perquè no acabaria, però ells saben qui és”.
Marc explota de joia amb el seu equip Ducati
El més complicat
“Sempre veia la llum al final del túnel, encara que de vegades la gent del voltant m'ha hagut d'aixecar la persiana una miqueta més per poder veure aquella llum”
“Jo sempre he estat optimista, sempre veia la llum al final del túnel, encara que de vegades la gent del voltant m'ha hagut d'aixecar la persiana una miqueta més per poder veure aquella llum. He seguit la llum i he intentat respondre les preguntes que hi havia dins de mi, de forma egoista, perquè tens que ser-ho, perquè així m'ho van aconsellar els meus. És el que he fet, mirar per mi, sense mirar res més, només respondre'm les preguntes per sortir d'aquell bucle que vaig entrar en la caiguda de Jerez, i que vaig empitjorar per una decisió només meva. Havia de sortir d'allà. Amb ajuda, però he sortit. Per això estic en pau, Marc contra Marc està en pau”.
El seu avi Ramón
“El meu avi Ramón em va dir “ja n'hi ha prou”. I jo li vaig dir: “És la meva última oportunitat”
Marc trencava en plor al recordar-lo les paraules del seu avi Ramón. “Segur que m'està veient des d'allà a dalt. El meu avi el vivia de prop, i era molt directe amb mi. Em va dir “prou ja”. I jo li vaig dir: “És la meva última oportunitat”. Segur que n'està gaudint com nosaltres”.
Marc amb la seva nòvia Gemma Pinto celebrant el títol
El seu germà Àlex
“Hi ha molta gent que m'ha ajudat, però Àlex el que més, directament i indirectament, sense pretendre-ho”
“Hi ha molta gent que m'ha ajudat, però Àlex el que més, directament i indirectament, sense pretendre-ho. Lògicament, les coses no venen per si soles. Estic en un moment de la meva vida personal molt feliç i molt estable. La destinació no és casualitat, algú el guia. La destinació ha volgut que s'havia de tancar el cercle aquí al Japó, amb el meu antic equip Honda al costat al podi, amb Joan Mir. Podré descansar en pau en un futur quan acabi tot això”.
Iguala Valentino Rossi
“Estar en la glòria, caure al fons i tornar a pujar és pitjor”
“El que posa a la samarreta: Més que un número. Aquest Mundial ha estat el repte més gran de la meva vida que he tingut fins ara. Ha estat el desafiament més gran que he tingut: quan estàs en la glòria i caus, el golpetazo és més gran, perquè arribes al fons, i sortir d'allà no és fàcil. Caus de dalt del tot i caus amb més inèrcia. Això m'ha ajudat també a ser més fort, més calculador, més controlador, encara que sense perdre aquell ADN. Sí, hem igualat a grans noms, a Valentino, Agostini en victòries, a Ángel Nieto. És un plaer. És molt més del que hauria imaginat. Continuem somiant”.
Com els grans mites
“No seré jo el que em posi entre els noms de la història. Vull que en un futur em recordin perquè ho he donat tot, per inspirar la gent”
Marc ha firmat una tornada de gran campió, com els grans noms de l'esport que van fer historia: Jordan, Tiger Woods, Muhammad Ali, Federer…
“Són paraules majors. No seré jo el que em posi entre aquells noms. Vull que en un futur la gent em recordi perquè ho he donat tot, per inspirar a la gent, sigui o no sigui de l'esport, perquè la vida és buscar-ho, és intentar-ho. Si no ho aconsegueixes no és un fracàs, el fracàs és no intentar-ho. Jo ho he intentat, ho he aconseguit. He tingut aquella recompensa tan dolça. L'hi dedico a la família i a tots els del voltant meu. Gràcies als quals han mantingut el 93 encara que estigués en els moments més baixos”.
El futur
“Provaré de no tornar-me boig. I evidentment, el 2026 lluitar pel títol”
“El futur? Estic en un gran moment de forma, però tot et canvia d'un dia per l'altre. Qui et diria que seria el meu rival Àlex, o que Pecco guanyaria aquí després de tantes carreres. Provaré de no tornar-me boig. I evidentment, el 2026 lluitar pel títol”.
Àlex Márquez
“Tenia molt clar que Marc no estava acabat, sempre li deia “calma, arribarà”
Àlex Márquez, el germà del campió, era l'únic “que podia parar-li els peus i allargar el campionat. Al final he pilotat com havia de fer-ho, però se m'ha fet bola”.
També el 73 se sentia alleujat amb el títol del seu germà. “Quan l'he vist per les pantalles ser campió he dit ‘menys malament’. El que va sobre la moto és ell, el que ha viscut tot des del 2020. Els que érem al seu costat no sabem el que realment ha passat. Ens hem complementat molt bé els que érem al seu costat. Ho tenia molt clar que no estava acabat, sempre li deia “calma, arribarà”. És diferent aquest títol perquè és el primer en el qual soc en pista amb ell. He estat el germà més feliç del món perquè sabia que s'ho mereix”.
Pecco Bagnaia
“No hi ha paraules per descriure la temporada de Marc, ningú no ha passat el que ell, ha tingut una força mental d'admirar”
Pecco Bagnaia, que havia de ser el gran rival de Márquez, s'inclinava davant la gesta del catalán. ”No hi ha paraules per descriure la temporada de Marc i els últims sis anys, li han passat moltes coses. Ningú no ha passat el que ell, les operacions, els mals moments, i ha tingut una força mental d'admirar. M'hauria agradat poder lluitar aquesta temporada amb ell, però no és veritat que no ha tingut rival, ha fet una temporada perfecta”, comentava l'italià.
