Tots tenim un mal dia, això vaig pensar al sentir Jordi Turull mentre criticava certes deduccions fiscals d’ Andalusia, tot i que potser ho vaig entendre malament i no estava insinuant que amb la suor de Catalunya i el pa que li traiem als nostres fills aquests andalusos malversen el que no tenen.
El president andalús, Juanma Moreno, en un ple del Parlament d'Andalusia
D’uns anys ençà, hi ha un català emprenyat i també un català ofensiu, aficionat a deixar anar idees feridores –i anacròniques– sobre els altres pobles d’ Espanya, amb predilecció per extremenys, andalusos i, últimament, aragonesos, aquests talossos que ens volen robar uns murals oblidats i traslladar-los amb ases, com a Nobleza baturra.
Ja són ganes de fer enemics reescalfant el tòpic de l’Andalusia indolent
Fa gairebé un segle, un paio espavilat que es feia dir Dale Carnegie va publicar Com guanyar amics i influir sobre les persones, èxit que en una edició del 2025 bé es podria titular Com guanyar enemics i rendibilitzar-ne les conseqüències, ja que no hi ha res com aquestes baralles de veïns per maquillar les vergonyes pròpies.
Jo no dic que desgravar per tenir un gos o per apuntar-se a un gimnàs per no anar-hi mai siguin encerts, al contrari –ells mateixos!–, però d’aquí a suggerir que impedeixen la plenitud del benestar dels catalans... No fotem!
Intueixo –la intuïció és una cosa molt personal– que es tracta d’escalfar al microones el clixé de l’andalús tavernari, indolent i despreocupat davant el català industrial, laboriós i previngut.
Lee tambiénBadalona aspira al vespreig rècord
Ja entenc que JuntsxCat viu desorientat i tira de fons d’armari en aquestes hores que evoquen els dies finals d’ UCD. Els sobren els motius: han malgastat els seus famosos set diputats a Madrid i els seus electors són a Catalunya, on circula alegrement el càlcul –molt discutible– que amb els 20.000 milions que ens roben cada any tots els andalusos porten vida de senyorets (vaja, que mantenim Espanya). Per cert, tampoc no seria sobrer, aquí i allà, que en lloc d’aprovar deduccions fiscals es limitessin a no apujar impostos o fins i tot a suprimir-ne algun.
Això de guanyar-se antipaties entre els pobles d’ Espanya a còpia de menyspreus... ¿cohesiona i ajuda els catalans o és l’enèsim tret al peu? Ja en portem molts...
