Una festa anual com la que organitza La Vanguardia per premiar l’excel·lència i el talent no pot limitar-se al simple reconeixement als guardonats. Cada any intentem anar una mica més enllà i aprofitar l’esdeveniment per reafirmar el nostre compromís amb el periodisme i la defensa d’uns valors que ens facin dignes de la nostra tasca. L’acte d’ahir, que va aplegar més de mil persones al Palau de Congressos de Catalunya, va posar l’èmfasi, entre altres coses, en el moment històric que viu Europa, la llibertat de premsa amenaçada, la injusta situació que encara provoca la violència de gènere i la solidaritat ciutadana que desperta tragèdies com la dana de València de fa onze mesos.
La Vanguardia va voler homenatjar els periodistes que han mort aquest últim any en els diferents conflictes bèl·lics, especialment a Gaza, on és gairebé impossible exercir el lliure dret a la informació. Són temps en què, a més, com va dir Pedro Sánchez, “el periodisme de qualitat entaula una desigual batalla en l’univers digital” i en què els que va considerar “senyors de l’algoritme impulsen una nova censura des dels seus monopolis de poder”.
En aquests temps difícils en què el futur de la democràcia depèn de poder desenvolupar el periodisme amb llibertat, cal recordar l’important paper que els mitjans exercim a l’hora de denunciar les desigualtats socials. La violència de gènere és un dels flagells que cal combatre, i La Vanguardia va voler reconèixer amb el seu premi Internacional l’actitud de Caroline Darian i la seva mare Gisèle Pelicot, que van ser sotmeses a abusos sexuals per submissió química i que es van atrevir a denunciar el cas. El discurs que va pronunciar ahir Darian en l’acte, en presència d’un Felip VI que li va mostrar tota la seva solidaritat, va ser una lliçó de valentia per tractar d’erradicar agressions com les que ella va patir, encara que sigui a costa d’haver d’exposar la seva intimitat de manera pública.
Exercir el periodisme amb qualitat i llibertat és cada cop més difícil, però aquest és el nostre compromís. Actes com el d’ahir ens animen a continuar i ens sentim avalats perquè disposem d’una comunitat tan àmplia com la dels lectors de La Vanguardia.
