Ahir al vespre es va celebrar la gala dels Premis Vanguardia 2025 al Palau de Congressos de Catalunya, sota la presidència de sa majestat el rei Felip VI, a qui van acompanyar el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Prop de mil persones van participar a la gala, en què es van entregar els guardons corresponents a aquesta tercera edició dels Premis Vanguardia concedits pel nostre diari per tal de reconèixer la tasca de destacats protagonistes de l’actualitat.
El palmarès d’aquesta edició inclou una desena de categories, que fan referència a diferents àmbits de l’activitat social, i reflecteixen alguns dels principals esdeveniments recents, amb l’afany d’honrar les persones que van destacar per la
seva actitud respecte a aquests esdeveniments, donant proves del seu civisme, la seva vàlua i el seu compromís amb
la societat, sovint en circumstàncies adverses.
Com va expressar Javier Godó, comte de Godó, editor de La Vanguardia , els premis d’aquest any tenen un marcat component europeista, coincidint amb els quaranta anys de la firma del tractat d’adhesió d’ Espanya a la Unió Europea, que va permetre al nostre país fer un salt endavant pel que fa a la prosperitat, el benestar i la qualitat de vida. Així mateix, aquests guardons són també especialment sensibles al coratge d’aquelles persones que van aixecar la bandera de diverses lluites socials i la van defensar en condicions desfavorables, transformant les seves experiències personals, sovint molt doloroses, en un exemple, un ensenyament i una esperança per al conjunt dels ciutadans.
Ahir es va celebrar la tercera gala dels Premis Vanguardia, presidida pel rei Felip VI
El palmarès d’aquest 2025 inclou doncs persones com
Caroline Darian ( premi Internacional), filla de Gisèle Pelicot, ja que si Pelicot va tenir el coratge de denunciar els indicibles abusos que li va infligir el seu marit, Darian ha pres el relleu matern i s’ha erigit en una infatigable lluitadora contra aquests abusos i fins i tot altres. “El valor consisteix a parlar quan una podria mantenir-se en silenci”, afirma Darian, en unes paraules en què ressona el compromís que guia també els mitjans de comunicació.
No menys pertinent és el premi Solidaritat, compartit per tres associacions de familiars de víctimes de la dana que va assolar València l’octubre del 2024, i que des d’aleshores han batallat, infatigables, per aclarir les circumstàncies dels fets i demanar responsabilitats als responsables polítics. Aquest guardó ha reconegut també la tasca d’entitats com Creu Roja i Càritas.
Entre els guardons de més component europeista figuren el precisament denominat premi Europa, que es va concedir al periodista i assagista britànic Timothy Garton Ash, o el premi a l’Empresa Europea de l’any, per a la firma aeronàutica Airbus. Així mateix, van ser distingits Demetrio Carceller, de Damm (premi Empresari de l’ Any); el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella ( premi Impuls de Ciutat); Manel del Castillo, gerent de l’hospital Sant Joan de Déu i que dirigeix la reforma del sistema sanitari català ( premi Innovació i Ciència); l’oftalmòloga Elena Barraquer, representant activa d’una celebrada nissaga mèdica barcelonina ( premi Trajectòria); o la cantant Aitana ( premi Cultura). Finalment, el premi In Memoriam va ser per a l’arquitecte barceloní Ricardo Bofill, que ens va deixar fa tres anys.
La filla de Gisèle Pelicot i els familiars de les víctimes de la dana, entre els guardonats
Com va recordar l’editor de La Vanguardia , “tenim una responsabilitat al servei de la veritat”. Aquesta divisa ha estat present al llarg dels 144 anys de vida del nostre diari, no exempts, per cert, de vaivens històrics. I ara sembla més necessària que mai, quan les notícies falses s’escampen arreu, obeint en ocasions a foscos interessos, i pretenen esborrar les fronteres que les separen de la veritat.
La missió de La Vanguardia és, certament, informar. Però també, i aquest és el sentit últim dels Premis Vanguardia, aplaudir els qui lluiten des de la seva posició en la vida per millorar la realitat, deslliurant-la d’interessos espuris. Un diari com el nostre, que ha desenvolupat la seva tasca al llarg de tres segles, acreditant el compromís a favor d’un futur millor, és una baula important en una societat amb ambició de progrés. Però no és l’única. D’aquí l’oportunitat d’aquests guardons que reconeixen els qui comparteixen, valerosament, aquesta ambició de progrés col·lectiu.