“La Unió Europea i els seus valors són més necessaris que mai”, va assenyalar Manel del Castillo, director de l’hospital Sant Joan de Déu, premi Innovació i Ciència, que va agrair els reconeixements en nom dels deu guardonats en la 3a edició Premis Vanguardia, que va tenir lloc ahir al vespre al Palau de Congressos de Catalunya.
La gala va respirar una idea d’Europa allunyada dels seus laberints funcionarials i enfocada en uns valors tangibles: les persones que amb la seva feina, exemple i forma de pensar confirmen que el moviment europeu es demostra caminant.
Des de la lluita contra el silenci de les dones violades – Caroline Darian, filla de Gisèle Pelicot, premi Internacional– a l’ exitós consorci Airbus, de l’altruisme sense escarafalls d’ Elena Barraquer o 30.000 cirurgies gratuïtes en països subdesenvolupats a la projecció present i futura de la cantant Aitana. Del cap oxfordià de l’assagista Timothy Garon Ash a l’empenta empresarial de Demetrio Carceller, que veurà com la seva Damm estimada fa 150 anys d’aquí uns mesos, filla d’un expatriat cerveser alsacià, que fugia de la guerra francoprussiana. Europa no seria Europa sense els seus cafès i les seves catedrals, d’aquí ve el premi Impuls a les Ciutats a l’arquebisbe Omella per la propera conclusió de la Sagrada Família, on als confessionaris haurien d’imposar penitència als que sempre van dir que no estaria mai acabada. Per combatre la desmemòria, premi In Memorian a l’arquitecte Ricardo Bofill, que va superar les capelles locals a còpia de projectes a Europa i mig món. Finalment, mentre el cel de la Comunitat València rememorava la tragèdia, el premi Solidaritat va distingir entitats que, sobre el terreny, van pal·liar els efectes de la
dana –la Creu Roja i Càritas– i les entitats d’afectats Associació de Damnificats per la Dana Horta Sud-València, Víctimes Mortals de la Dana i Víctimes de la Dana 29 d’octubre.
La gala va ser presidida per Felip VI, els presidents Pedro Sánchez i Salvador Illa, Yolanda Díaz, l’alcalde Collboni i el president del Parlament
Modèstia a part, poques institucions, entitats o empreses
de Catalunya tenen el poder d’atracció que mostra La Vanguardia per reunir a Barcelona entorn d’uns guardons el rei Felip VI, el president del Govern Pedro Sánchez, la vicepresidenta Yolanda Díaz, l’alcalde Jaume Collboni, el president del Parlament Josep Rull... i
això tan valuós que es diu societat civil, àmpliament representada i que va dedicar una ovació prolongada a les autoritats.
La gala va subratllar la fidelitat de La Vanguardia a la
Unió Europea, més necessitada que mai de suport i afecte,
amb l’ excusa dels 40 anys de la firma del tractat d’adhesió d’ Espanya. Convé recordar els clàssics. Així, l’editor Javier Godó va destacar que “ necessitem més Europa, Europa és el
nostre futur i el nostre destí, com deia el canceller Kohl”.
La credibilitat és un valor inherent al periodisme i l’europeisme de La Vanguardia no només resisteix la prova de l’hemeroteca sinó que s’hi sustenta. Tot menys conjuntural. L’elecció dels premiats i l’esperit de la cerimònia va ser una prolongació de més de 70 anys de línia editorial favorable a la construcció d’Europa, defensada a ultrança per la propietat, la família Godó, de la qual Carlos Godó encarna la cinquena generació, com ho va recordar l’editor, i una llarga llista de directors, periodistes i col·laboradors il·lustres.
“Mercaders de la mentida i traficants d’odi competeixen amb el periodisme honest al mercat de l’atenció”, va afirmar Pedro Sánchez
Els deu premis i l’atmosfera del Palau de Congressos de Catalunya sintonitzaven amb l’esperit que va crear la UE, amb uns valors que aporten llum encara que hagi conegut temps més esplèndids i menys hostils. “Europa no es farà d’una vegada ni en una obra de conjunt: es farà gràcies a realitzacions concretes, que creïn en primer lloc una solidaritat de fet”, va afirmar el canceller francès Robert Schuman en la seva cèlebre declaració de maig del 1950. No és moment de llançar la tovallola, es diria després d’escoltar les intervencions de la gala.
El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va tancar l’acte –a falta de discurs de Felip VI– amb un elogi apassionat a la grandesa del bon periodisme. “Avui, el periodisme de qualitat lliura una batalla desigual en l’univers digital. Mercaders de la mentida i traficants d’odi competeixen amb el periodisme honest al mercat de l’atenció. Els seus recursos són el soroll i la fúria davant l’anàlisi rigorosa que mitjans com La Vanguardia exerceixen des de fa dècades”. Pel president Salvador Illa, europeista convençut, els premis són un exemple de com és d’imperiós que tots “creguem en la democràcia, en el diàleg i la cooperació internacional, en la política Nobel, a Europa, en la cultura i la ciència, i que demostrem que som majoria. Estic convençut que ho som”.
La cerimònia va incloure un vídeo de diversos minuts dedicat a la guerra de Gaza, el cementiri de periodistes més gran de la història. L’editor Javier Godó va recordar els 250 informadors morts a la franja abans de la projecció, en què es demanava el final de la guerra i l’alliberament de tots els ostatges. L’alcalde de Barcelona va anar més enllà i va consolidar una idea que va esmentar fins a cinc vegades: “Quan Barcelona parla, el món escolta”. I a més de parlar sobre la guerra a Gaza, “Barcelona reacciona i posa en marxa una iniciativa com va ser Districte 11 Sarajevo a favor de la reconstrucció de les ciutats palestines”.
Un vídeo va recordar Gaza, el cementiri de periodistes més gran de la història, per demanar el final de la guerra i l’alliberament dels segrestats
Després de la cerimònia, tant el rei Felip VI com el president Sánchez van parlar gairebé una hora amb els assistents al còctel servit al mateix Palau de Congressos. Lluny de Madrid, hi ha menys soroll i passen aquestes coses i es donen aquests premis sense ànim de ser llançats al cap de ningú. La periodista Helena García Melero va presentar la cerimònia, en què també va actuar el grup Cuatr8chos, amb una coreografia que va representar les sales d’espera dels aeroports, una altra estampa de l’Europa de la mobilitat. Tot
es va desenvolupar sense
contratemps, amb un Pere Guardiola, director comercial del Grup Godó, a l’aguait com
el director Jordi Juan i mitja
redacció, col·lectiu que sempre ha sintonitzat amb l’europeisme del diari.
