L’acord de vint punts per posar fi al conflicte a Gaza, firmat a la Casa Blanca entre Donald Trump i Benjamin Netanyahu, espera una resposta de Hamàs. El president dels EUA, en la seva conferència de premsa amb el primer ministre israelià, va donar “tres o quatre dies” a l’organització islamista per respondre, i si no accepta el tracte, “ho pagarà a l’infern”.
Hamàs, segons la cadena CBS, estaria “inclinat a acceptar”, però res no havia transcendit ahir a la nit tret que, segons els mediadors de Qatar, estudiava el document. Aquest document planteja un alto el foc definitiu, la futura reconstrucció de la franja i l’alliberament dels ostatges. També marca un camí per a la creació d’un Estat palestí sota el lideratge de l’ Autoritat Palestina “reformada” i sense la presència de la milícia palestina. En aquest sentit, Al-Fatah, moviment polític palestí que domina la institució, va celebrar els esforços de Trump, segons va informar l’agència oficial palestina Wafa.
Trump dona “tres o quatre dies” a Hamàs per respondre; si no accepta, Israel diu que “acabarà la feina”
Tot i això, el primer ministre israelià es va desmarcar d’aquesta part del tracte tan sols hores després de la seva firma. En un vídeo publicat a la xarxa social X, Netanyahu va assegurar que ni ell ni Trump reconeixen l’“aspiració legítima del poble palestí”, com recull de manera literal el text de l’acord en al·lusió a un futur Estat palestí. Segons el líder israelià, això suposaria “un premi al terrorisme” de Hamàs.
El document no preveu tampoc una ocupació indefinida de Gaza, sinó una retirada gradual de les tropes israelianes i el desplegament posterior d’una força internacional de seguretat encarregada de mantenir l’estabilitat. Els terminis i els condicionants els marcaria Tel-Aviv, com en el cas d’altres països amb territoris envaïts per Israel els últims dos anys, com el Líban i Síria, on encara continua la presència de soldats israelians.
La ultradreta israeliana s’oposa al tracte i a deixar “la seguretat” del país en “mans d’estrangers”
Netanyahu, al capdavant d’una fràgil coalició de govern amb gran pes de la ultradreta, ha rebut crítiques per part dels seus propis socis, que advoquen per continuar amb la guerra. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha estat una de les veus més dures contra el projecte de Trump, que, segons ell, deixa la “seguretat” d’Israel “en mans d’estrangers i fantasies que algú més farà la feina per nosaltres”. En un comunicat a X, Smotrich va declarar que l’acord significa “tornar, després del 7 d’octubre i després de dos anys de dedicació, valentia i sacrifici d’un poble de lleons, amb costos dolorosos i amb èxits dramàtics, gràcies a Déu i amb la seva ajuda en tots els fronts, a la vella concepció de deixar la nostra seguretat en mans d’estrangers”. Va destacar a més que “tot aquest revoltim està passat de moda i és un retorn a la concepció de (els acords de) Oslo”.
Diversos països àrabs i islàmics han donat suport a la iniciativa de Donald Trump, que també demana l’entrada ininterrompuda d’ajuda humanitària i aliments per reproveir Gaza, on s’ha declarat la fam en diverses parts de l’enclavament. La proposta, presentada després d’una reunió a la Casa Blanca amb Benjamin Netanyahu, va rebre elogis per part d’ Egipte, Jordània, Qatar, l’ Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Turquia, el Pakistan i Indonèsia, que van emetre un comunicat conjunt valorant l’“esforç sincer” de Washington per aturar la violència.
Els països àrabs i musulmans sustentenla proposta, tot i que Qatar assegura que “hi ha punts a arreglar”
Durant la seva estada a la Casa Blanca, Netanyahu va oferir disculpes per via telefònica a l’emir de Qatar per l’atac aeri que el 9 de setembre va afectar un complex residencial a Doha i que tenia per objectiu l’equip negociador de Hamàs. El primer ministre qatarià, Muhammad bin Abderrahman al-Thani, va assegurar més tard que el pla de pau “encara necessita aclariments i detalls addicionals” que s’han de “negociar”. En declaracions a la cadena qatariana Al-Jazira, va demanar “un debat detallat” per saber “com implementar” els punts de la proposta. En concret, un dels esculls seria “particularment respecte als mecanismes per a la retirada israeliana de la franja de Gaza”. Cal “més desenvolupament i aclariment”, va afirmar, sense donar més detalls.
Els líders occidentals també van celebrar el moviment diplomàtic, tot i que van instar que s’apliqui un alto el foc a la franja de manera immediata. El secretari general de l’ONU, António Guterres, considera el vistiplau d’Israel com a “crucial” per resoldre el conflicte. El diplomàtic portuguès va donar “la benvinguda a l’acord d’ahir del president dels EUA, que pretenen aconseguir un alto el foc i una pau sostenible a Gaza i la regió. També aprecia l’important paper dels estats àrabs i musulmans que treballen per a aquest final”, segons va dir el seu portaveu, Farhan Haq, en la seva roda de premsa diària. Els dos anys de conflicte, Tel-Aviv ha rebutjat nombroses propostes que tenien el vistiplau del grup armat palestí, els Estats Units i els països negociadors.
Netanyahu es disculpa amb el primer ministre qatarià pels atacs contra la cúpula de Hamàs a Doha
L’acord posa Hamàs entre l’espasa i la paret: el document dona “72 hores després de l’acceptació pública d’aquest acord per part d’Israel” perquè “tots els ostatges, vius i morts, siguin tornats”. Si rebutja la proposta, Israel “acabarà la feina” i portarà a casa els captius restants, va advertir l’ambaixador israelià davant l’ONU, Danny Danon, que va subratllar que el pla no és només un full de ruta per a l’alliberament dels ostatges, sinó també una estratègia per “posar fi a la
tirania del terror desfermada el
7 d’octubre”. L’ambaixador va llançar l’advertència en un acte a la seu de les Nacions Unides amb motiu del segon aniversari de l’atac de Hamàs.
A l’enclavament, més de 65.000 palestins han estat morts en l’ofensiva, i la totalitat de la població ha estat desplaçada en nombroses ocasions. La comunitat internacional ha augmentat la pressió sobre Israel perquè aturi els atacs, i països com França, el Canadà, Espanya o el Regne Unit han reconegut l’ Estat palestí.
