Un total de 239 ajuntaments catalans, obligats per la normativa autonòmica, no tenen vigent el corresponent pla municipal per respondre als riscos d’inundació. A Catalunya, un total de 521 municipis estan obligats a dotar-se d’aquest document de planificació. Tot i això, d’aquesta suma, 282 tenen el pla en regla (el 54%), mentre que la resta (45%) l’han de revisar (191) o no ho han fet mai (48). Malgrat tot, a partir de les inundacions provocades per la dana a València l’octubre del 2024, s’ha incrementat el ritme en la presentació d’aquests documents.
Els municipis amb un risc mitjà, alt o molt alt de patir inundacions estan obligats a tenir i actualitzar cada quatre anys un pla local davant aquestes possibles catàstrofes, segons exigeix la normativa en matèria de Protecció Civil ( Inuncat). Tot i això, fins ara, hi ha hagut un alt nivell d’incompliment d’aquestes exigències.
Protecció Civil: “Encara no s’entén bé la importància d’aquests plans, amb què es poden salvar vides”
És destacable que entre els municipis que tenen pendent la revisió d’aquest pla n’hi ha uns quants que han patit els últims anys fortes tempestes a les comarques del sud de Tarragona (Amposta, Mas de Barberans, la Sénia, la Galera, Sant Jaume d’Enveja...). Però encara sorprèn més la llista dels que no han elaborat mai aquest document (Badalona, Montcada, Tivissa, Sentmenat, la Bisbal del Penedès, les Franqueses...).
“Encara hi ha certa dificultat per entendre la importància d’aquests plans, amb què es poden salvar moltes vides”, exposa a aquest diari Sergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil.
Aquests plans municipals tenen com a finalitat procurar que el risc de les inundacions no es converteixi en una amenaça real per als ciutadans, i, en segon lloc, per als casos en què hi ha hagut la inundació, establir els mecanismes per cuidar les persones, atendre els que s’han quedat sense domicili, resoldre els problemes de mobilitat local o atendre els serveis bàsics.
Sergio Delgado recorda que el municipi no ha de fer front sol a totes les circumstàncies catastròfiques, sinó “identificar-ne els impactes, atendre la situació amb els recursos que pugui, i, si no pot, demanar suport a la Generalitat”.
Atendre la població, treballar en la restauració de serveis o restablir les comunicacions més bàsiques en l’àmbit local són altres funcions encomanades.
A partir de l’alerta de l’ Inuncat, els ajuntaments han de transmetre al municipi les decisions preventives sobre protecció de la població, de manera que queda en mans seves la possibilitat de suspendre les activitats al medi natural, tancar els accessos als cursos dels rius o avisar sobre les evacuacions preventives en l’àmbit més local. També poden dur a terme actuacions preventives amb un detall més precís del que està en condicions d’oferir la Generalitat.
Pel subdirector de Protecció Civil, els municipis han de fer un seguiment de les situacions de risc i han de “dur a terme una coordinació interna” amb els recursos que tinguin a l’abast.
En el cas dels petits municipis, és una tasca relativament menor (mobilitzar els serveis de neteja, brigades...), però quan es tracta de localitats de més mida, “cal una coordinació interna més gran dels serveis”.
Fonts del Departament d’Interior admeten que estan “preocupats” pel fet que el 45% dels municipis no hagin presentat aquests plans, “atès el risc important” que significa per a Catalunya que les inundacions “són sistemàtiques”, i no només “pel canvi climàtic, sinó també pel clima mediterrani”, cosa que suposa “una debilitat del sistema de protecció”. A més a més, després de la dana de València, el ritme de revisió i aprovació dels plans, que homologa la comissió de Protecció Civil, s’ha accelerat. “Des de començaments d’any ja hem vist el mateix nombre de plans que s’aprovaven abans en tot un any”. Un altre aspecte que hi incideix són les dificultats administratives o econòmiques que de vegades tenen els ajuntaments, que han de contractar l’elaboració d’aquests plans, tot i que poden rebre ajuts de diverses instàncies administratives.
