Arraconat en l’àmbit de la justícia, però lluitant per una finestreta a Europa. Amb problemes més que evidents a la restauració i l’hostaleria. Cada vegada més absent als patis de les escoles, a les visites al metge i en els ensurts d’urgències, als xats telefònics, a la publicitat del carrer i a totes les botigues, des de les més pijoteres a les que queden de barri.
Decididament abandonat entre els que atenen aquesta plaga de colmados que obren cada dia i a tota hora i asfixiat en un transport públic que prou pena té amb els retards i les crisis mentals d’usuaris i empleats. Així tenim el pobre català. Agonitzant.
Tan si vols entendre’t aquí com al polit Madrid DF caldrà que t’espavilis... en anglès!
En la mateixa via que l’ osc, el llatí, el pali, l’ etrusc i l’iber i tota llengua morta que es preï, només recupera la veu en ocasions tan anecdòtiques com fugaces. És un record de vells als carrers atapeïts de guiris d’aquesta Barcelona col·lapsada per les obres i gent que sembla decidida a no anar enlloc. El català, ja és hora d’assumir-ho, s’està convertint en una de les nostres més emblemàtiques rareses, amb el gran inconvenient que no trobem la manera de fer-lo tan exportable com els castellers o el pa amb tomàquet.
Per als que encara el continuem parlant, aquest 37,2 % que seguim parlant el català que també utilitzen nadius insurrectes de Mallorca (això va defensar Toni Nadal davant els seus màxims haters ), s’ha convertit en una llengua com d’estar per casa . Com Aznar en els seus millors moments, l’hem deixat per a una intimitat cap a la qual, atenció! també avança poc a poquet el castís castellà. Potser a Miami, Nova York i Los Angeles sí, però ni en aquesta Barcelona ultrainternacionalitzada, i cada vegada més al polit i brillant Madrid DF (enveja de ciutat! que bonica que la tenen!), ja ni amb l’espanyol no en tenim prou. L’anglès és ara l’idioma que ens mana. Ens arrossega a la màxima globalització mil vegades anunciada.
Lee tambiénMal any per als profes
A “em posa un cafè?” en un bar que et semblava normalet però curiós, un expat més nòrdic que el sofà de casa teva et respondrà amb un “ sorry, what specialty blend will you take?”. I no t’atreveixes ni boja a demanar-li un tallat. Si entres en una botiga de luxe, ja saps, ara et trobaràs amb el pre fall i no és que no quedin soldes, és que ni tan sols en fan. I a qualsevol perruqueria hauràs de debatre’t entre un mullet, un shaggy o un brushing, llevat que prefereixis un botox capillar hair fritz bye o un incredible curling. Oblida’t d’allò de les metxes i assecat a l’aire. Això està over. Passa a una altra pantalla.
