La mentida demostra seny. Per això els bojos –com els malucs en aquella cançó de Shakira– no menteixen. Per això és preferible un polític que menteixi que no pas un que sigui dement. Jo vaig viure amb una àvia que estava boja a estones. Quan no ho estava, mentia. Els asseguro que eren molt millors aquestes últimes estones. Quan jo era petit només es recloïa els bojos violents i els sorollosos. Els que cridaven l’atenció. Els bojos que passaven per bojos. Els altres els amagaven les famílies. Jo vivia amb l’àvia perquè quan estava boja no era violenta ni escridassava. A la nit, hi havia bojos que udolaven, però no sabíem des de quin pis. La meva àvia no udolava. M’estimava, no m’estimava, mentia i, en ocasions, sentia la gent però es pensava que li deien coses que no li havien dit. Que l’amenaçaven de mort: pim pam pum.
Com que els bojos no poden mentir, col·loquen totes les seves veritats en un lloc on els altres no puguem arribar i d’això se’n diu deliri. La por més gran d’un boig és que li llegim el cap, que descobrim què diu el seu deliri, que l’hi robem. Un deliri sempre és veritat. Una veritat que només sap el boig. Tampoc hi ha bojos ateus, però Déu només els parla a ells. No creure en Déu, com mentir, exigeix seny. També és assenyat compartir un mateix Déu. Resar Déu i creure que t’escolta ja té una mica delirant. També de mentida. Però ens serveix, en ocasions, per no tornar-nos bojos.
No podem trencar la realitat per entrar en els deliris de bojos que ens roben i espanten
Podria explicar moltes de les coses boges que feia la meva àvia. També de les seves mentides. Dels embolics i les confusions. De les converses inventades, les seves pors i els canvis d’humor, però ja no importa. El més tranquil·litzador és que la meva àvia no dirigia un país. I que la resta de la família no li feia cas, perquè havíem après a no deixar-nos portar pels seus deliris, per la destrucció de la lògica dels fets, del que realment va passar i es va dir. No fèiem per interpretar-la ni per sustentar que hi havia un pla sota de la seva bogeria. Simplement li donàvem la raó i fèiem el que crèiem correcte.
Lee tambiénCafè Varela Varelita
Podem acceptar que ens robin i que ens menteixin, que ens manipulin i que ens ofenguin perquè sota de tot això hi ha la veritat, els fets, una altra manera de fer les coses. Però no podem trencar la realitat per entrar en els deliris de bojos que a més criden i són violents, que udolen nit i dia i que també ens roben i ens espanten.