Podríem passar l’última ayusada per una relliscada, però és una nova prova que la presidenta dels madrilenys s’ha abonat a l’ús trumpista del llenguatge. Amb una simple frase en eusquera pronunciada pel lehendakari Pradales (que deia: “Ayuso, escolta, Euskadi parla basc”) n’hi va haver prou perquè la castissa Dama de Ferro l’entengués com una amenaça. Hi ha qui confon fonemes amb detonacions.
La mentida, basta i temerària, es va llançar des dels platós de Telecinco, davant una entrevistadora que li va donar micròfon i carta blanca, una d’aquelles ocasions en què el periodisme no hi és ni se l’espera. El més inquietant és l’absència de reacció des del seu partit: ningú no li va exigir que rectifiqués. El silenci còmplice converteix la mentida en costum i la falsedat en eina política. És el mateix mecanisme ja assajat per altres dirigents afins disseminats per tot el planeta: la mentida, presentada amb desimboltura, passa per autenticitat. El lehendakari ho va qualificar d’“antipolítica”: banalitzar la violència, invocar el passat a conveniència i agitar pors per tapar els problemes propis.
El menyspreu d’Ayuso envers llengües i drets connecta amb la deriva del seu partit
D’això que li passa a la lideressa se’n diu xenoglosofòbia: una aversió a les llengües diferents de la seva (en especial les cooficials). Per això considera que els que venen a Espanya des de països hispanoparlants no són immigrants, per allò de compartir llengua. És un exemple que el desconeixement genera prejudici i, en el seu cas, una visible incomoditat. Fa uns dies, a Lisboa, va repetir el lema que els d’esquerres són uns tristos. El detall irònic és que la paraula esquerra procedeix del basc ezker i en espanyol es va adoptar com a forma comuna davant sinistra, del llatí. O sigui, per ridiculitzar l’esquerra ha de passar per l’eusquera.
Lee también‘Make America Hate Again’
Aquest menyspreu envers llengües, drets i fets connecta amb la deriva del seu propi partit. El mateix PP que calla davant la mentida de Díaz Ayuso ha avalat a Madrid una proposta de Vox que obliga els centres de salut a advertir les dones que avortar pot causar depressió, aïllament o alcoholisme, una síndrome inventada, sense aval científic. En nom de la “informació”, es legitima la falsedat per posar sota sospita la capacitat de decidir de la dona. Es disfressa la mentida de dada, el prejudici de protecció. A les dones no se les defensa qüestionant la seva llibertat, sinó garantint-la.