El Yom Kippur, el dia més sagrat del calendari jueu, va quedar marcat per la detenció dels gairebé 500 participants de la Flotilla Global Sumud. Durant la nit de dimecres, les 44 embarcacions van ser detingudes i assaltades en aigües internacionals a unes 70 milles nàutiques (uns 130 quilòmetres) de Gaza, on pretenien lliurar un carregament d’ajuda humanitària. Només una petita nau,
el veler Mikeno VI , va aconseguir trencar el bloqueig naval imposat per Israel a l’enclavament palestí des del 2007, i va arribar pel que sembla a nou milles de la costa, abans de ser interceptada per llanxes ràpides israelianes.
Alguns dels vaixells de la flotilla van ser conduïts sota escorta de les patrulleres fins al port israelià d’ Ashdod, però ahir es desconeixia si l’armada israeliana va enfonsar algunes de les embarcacions, com havia anunciat que faria, o si serien recuperades més tard.
Els activistes seran deportats a Londres i Madrid els dies 6 i 7, segons el ministre italià d’Exteriors
Des d’ Ashdod, parlamentaris, advocats, metges i activistes d’una trentena de països van ser traslladats a centres de detenció, abans de ser deportats les 72 hores següents.
Entre ells, figuren l’activista climàtica sueca Greta Thunberg i l’eurodiputada francesa Rima Hassan, totes dues reincidents en aquesta mena d’expedicions.
El ministre d’Exteriors d’ Itàlia, Antonio Tajani, assenyalava ahir que “aquesta nit, després del Yom Kippur”, els detinguts “seran traslladats a unes instal·lacions a Beerseba” i “demà al matí –per avui– rebran les visites consulars”. Tajani va dir que va parlar amb el seu homòleg israelià, Gideon Saar, que li va comunicar que el seu govern enviaria de tornada els activistes en dos vols, els dies 6 i 7 d’octubre, a Madrid i Londres, en el que va descriure com “una mesura única d’expulsió forçosa”. Israel va confirmar que no s’obriran processos penals, tot i que en principi es va dir que els detinguts afrontaven la possibilitat de quedar reclosos a la presó de Ketziot, una presó d’alta seguretat coneguda per les seves dures condicions.
L’oenagé Adalah, amb seu a Haifa, va assegurar que la magnitud de l’operació –mig miler de persones detingudes en una sola nit– ha desbordat els mecanismes habituals de processament. “La nostra principal preocupació és el seu benestar, l’accés a assistència mèdica i que disposin de defensa legal durant tot el procés”, va
assenyalar Suhad Bishara, directora legal de l’organització. Advocats de diversos països
ja s’han desplaçat a Israel
per garantir representació als tribunals.
El Ministeri d’Exteriors
israelià va defensar l’operació com “una acció legal i neces-
sària”, i va reiterar que el
bloqueig naval “vol impedir l’entrada d’armament i recursos a Hamàs”. Segons la seva versió, la marina va advertir la flotilla que s’aproximava a
“una zona de combat activa”
i va oferir desviar l’ajuda cap
a ports israelians per trans-
ferir-la després a Gaza, oferta rebutjada pels organitzadors.
Però l’abast internacional del Sumud ha provocat que aquesta vegada el ressò diplomàtic sigui més sonor. El president francès, Emmanuel Macron, va advertir des de Copenhaguen que actuarà “conjuntament amb Espanya i Itàlia” si Israel incorre en “comportaments inacceptables” durant la detenció dels activistes. “Estem seguint la situació de prop i exigim a Tel-Aviv que garanteixi la protecció dels nostres compatriotes. Demanem que es respectin totes les normes”, va resumir el cap de l’ Elisi.
Les paraules de Macron arriben en un moment de màxima tensió. El precedent de la Flotilla de la Llibertat del 2010, quan un assalt israelià a un vaixell turc va causar la mort de nou activistes i una crisi diplomàtica amb Ankara, ha estat recordat per diversos membres de l’actual missió. Des d’aleshores, Tel-Aviv ha optat per operacions ràpides i silencioses, amb deportacions exprés. Tot i això, el volum i el perfil d’aquesta flotilla, en què van
legisladors europeus i figu-
res d’alt perfil mediàtic, fa
preveure un xoc polític de més envergadura.
La batalla diplomàtica que s’obre els pròxims dies definirà si el Sumud es converteix en un episodi més de la llarga llista de flotilles fallides, o si marca un punt d’inflexió en la relació entre Israel i Europa.
El Mikeno VI , l’únic vaixell que va aconseguir superar momentàniament el setge, s’ha convertit en símbol de l’expedició. Tot i que va ser finalment detingut per les patrulleres a poques milles de la costa de Gaza, el seu breu avanç ha estat celebrat a les xarxes socials com un èxit moral. Imatges difoses pels organitzadors mostren els tripulants fent onejar banderes palestines i corejant consignes abans de ser
abordats.
La intercepció va coincidir amb el Yom Kippur, una data de recolliment i dejuni per a milions de jueus arreu del món, i en què les carreteres de tot Israel estan tancades. Alguns analistes israelians van assenyalar que Israel va triar actuar aquella nit confiant que l’atenció internacional fos dispersa.
Feia mesos que es preparava per la Flotilla Global Sumud. Els seus organitzadors, una coalició d’oenagés i xarxes de solidaritat internacional, havien coordinat la sortida simultània de desenes d’embarcacions des de diferents ports de la Mediterrània oriental. El carregament consistia principalment en aliments no peribles, medecines i material de primers auxilis, un gest simbòlic davant la devastadora crisi humanitària que travessa la franja després de gairebé un any d’ofensiva militar.
Des de Gaza, el Ministeri de Sanitat, controlat per Hamàs, va denunciar l’“arrogància israeliana” i va reclamar a la comunitat internacional “mesures immediates per garantir l’entrada d’ajuda humanitària per qualsevol via”. Segons les Nacions Unides, el 80% dels dos milions d’habitants de la franja depenen de l’assistència exterior per sobreviure.
