Els trastorns mentals són la segona causa de baixa per incapacitat temporal a Espanya. Entre el 2018 i el 2024, les baixes per símptomes emocionals han augmentat prop d’un 490%, els diagnòstics d’estrès greu un 230% i els trastorns d’ansietat un 120%. A més, en aquest període es van comptabilitzar 4.916 accidents laborals derivats de dany psicològic per agressions i amenaces.
Són algunes de les dades difoses dimecres en el transcurs de la jornada tècnica que l’ Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball ( INSST) va dedicar als problemes de salut mental i donen idea de la magnitud de l’impacte que tenen trastorns com l’estrès, l’ansietat o la depressió en la població espanyola, així com del creixement d’aquestes malalties associades amb la feina. S’hi va explicar que el sistema que registra les patologies no traumàtiques associades amb la feina ( Panotratss) en va notificar un total de 808 de classificades com a “trastorns mentals i del comportament” entre el 2018 i el 2024, amb els episodis d’ansietat com els més freqüents (més del 70% dels casos). També s’hi va dir que la depressió és el motiu més freqüent d’incapacitat laboral de més de 15 dies, amb una durada mitjana de 167,9 dies. Segons dades de l’ INE, només un 21% dels pacients amb depressió treballen. En l’àmbit europeu, més de la meitat de les absències laborals estan relacionades amb l’estrès.
Aitana Garí (directora de l’INSST): “Cal crear entorns de feina protectors de la salut i, sobretot, més humans”
Perquè, com van deixar clar els especialistes en prevenció de riscos laborals de l’ INSST i els professionals que treballen en el desenvolupament d’una Guia de bones pràctiques en la promoció de la salut mental a la feina , no és un problema que afecti tan sols Espanya. L’OMS estima que cada any es perden 12.000 milions de dies laborals a causa de la depressió i de l’ansietat.
Però les dades d’ Espanya són preocupants. Segons l’últim estudi sobre els determinants de l’absentisme laboral per incapacitat temporal (IT) d’ Umivale Activa
i l’ Institut Valencià d’ Investiga-cions Econòmiques (publicat aquesta setmana), els que més creixen són els relacionats amb
la salut mental. Els dies de feina perduts per aquest motiu han augmentat un 88% entre els assalariats i un 75% entre els autònoms entre el 2108 i el 2023. I el 2023 es van comptabilitzar 34,9 baixes per cada mil empleats vinculades a problemes greus de salut mental, un 64% més que cinc anys abans.
Els professionals que van intervenir en la jornada de l’ INSST van deixar clar que aquestes pèssimes dades són conseqüència d’una exposició prolongada a riscos psicosocials: altes demandes, baix control, absència de suport o inseguretat a l’entorn laboral. “Aquestes dades ens obliguen a actuar a l’arrel del problema: les condicions organitzatives del treball; perquè la salut mental no és només l’absència de malaltia, és un dret i és un determinant fonamental de la qualitat de vida”, va subratllar Aitana Garí, directora de l’ INSST, organisme cientificotècnic del Ministeri de Treball i Economia Social especialitzat en prevenció de riscos laborals. Garí troba necessari posar la salut mental al centre de la gestió preventiva per crear entorns de feina protectors de la salut i més humans”.
Els especialistes apunten quatre línies d’actuació urgent: prevenir riscos psicosocials, reforçar la consciència i formació de directius i treballadors en aquesta matèria, introduir programes de suport i adaptacions per als que ja tenen problemes i crear entorns laborals que assegurin “lideratge, inversió, drets, participació, evidència científica i compliment normatiu”.
