L’ascens de la ultradreta s’accentua per moments. A molts països, incloent-hi el més poderós, ja governa o influeix el govern. No és només un canvi polític sinó cultural. Perquè posa en qüestió, amb ampli suport popular, els valors que anomenem progressistes i que són, en realitat, afirmació de llibertat, igualtat i fraternitat.
Hi ha hagut una regressió que pocs anticipaven. Es fonamenta, en part, en la difusió incontrolada de missatges i ideologies a les xarxes digitals omnipresents, que mistifiquen la realitat i manipulen la gent. Però el missatger (les xarxes) no són causa de l’èxit del missatge, encara que n’amplifiquen l’efecte considerablement. L’eficiència de qualsevol missatge depèn de la receptivitat i predisposició dels que el reben. Negar la ciència ens relega a l’obscurantisme i porta fins a un rebuig de les vacunes que han salvat la humanitat al llarg de la història. D’on ve aquesta predisposició? Si no s’entén, difícilment la podrem contrarestar.
D’entrada, recordem, segons la neurociència recent, que el comportament humà abans que racional és emocional. El nostre cervell rebutja veritats incòmodes, tant en la vida personal com en la pràctica política. D’aquí que oposar fets a falsedats no les dissipa. I que el desenvolupament de polítiques socials en benefici de les persones ajuda a governar millor, però no n’hi ha prou en absolut.
La ideologia és mes potent que l’economia a l’hora de determinar comportaments. Vivim una època de canvi accelerat en l’àmbit tecnològic (que transforma el nostre dia a dia i el fa incontrolable), amb un extraordinari increment de la desigualtat, i amb una erosió de la legitimitat de les institucions, sacsejades per la corrupció i la sospita permanent de corrupció, sigui justificada o no. I amb l’experiència d’una crisi financera que es va gestionar mitjançant el salvament de les empreses financeres amb els diners dels contribuents i la imposició d’austeritat.
Cal dialogar, bastir ponts, ser autocrítics, sense renunciar a valors que són conquesta històrica
Vivim en un món que torna al camí de la guerra davant la impotència de les institucions internacionals, segrestades pels grans poders que les utilitzen per allò que els convé. I en un món en què la desigualtat global i la crisi demogràfica dels països envellits generen intensos moviments migratoris que exacerben el sentiment de pèrdua de control per part de les poblacions natives. Tot plegat ho aprofiten els demagogs per atiar la xenofòbia i grimpar en el seu interès. La reacció defensiva és el nacionalisme extrem i la influència de la mentida de la invasió.
Però hi ha una cosa més greu. Els que es mobilitzen més contra les idees de convivència i llibertat són els homes en general i, sobretot, els homes joves. D’aquí que el rebuig dels avenços del feminisme i el sentiment masculí de sentir-se discriminats (majoritari entre els homes joves segons les enquestes a Espanya i la resta d’Europa) és un factor essencial, que va ser determinant en l’elecció de Trump. I el sexisme s’estén a l’homofòbia i a la transfòbia, amb el suport d’alguns sectors religiosos que ignoren els ensenyaments de Francesc.
Lee tambiénGuerra civil als Estats Units?
A més, els joves pateixen majoritàriament les conseqüències de la crisi de l’habitatge i la discriminació laboral, malgrat una bona formació. Si el futur són els joves, malament rai. Si volem revertir la tendència, no n’hi ha prou amb denunciar i qualificar de feixistes els que critiquen la hipocresia dels benpensants. Cal dialogar, bastir ponts, ser autocrítics, sense per això renunciar a valors que són conquesta històrica de la humanitat. Hi ha valors fins i tot compartits. La majoria de joves condemnen el genocidi a Gaza. I se senten concernits per la crisi ecològica global. Però hem de constatar que les nostres institucions gastades han perdut la legitimitat en la ment dels nostres joves. I procedir a reconstruir-les.