Avui, les bones notícies en política són totes aquelles que van malament als adversaris. Si Isabel Díaz Ayuso comet un error polític, és una bona notícia per a l’oposició, de la mateixa manera que ho és per al PP si el comet Pedro Sánchez. La possibilitat d’un acord de pau per posar fi a la guerra a Gaza és, per a la majoria de partits espanyols, una notícia excel·lent; tanmateix, per a d’altres, es tracta d’una pèssima proposta. Els presumptes casos de corrupció que afecten o poden afectar el PSOE o el PP se celebren com si fossin derrotes esportives dels seus principals competidors en la lluita pel poder: derrotes alienes es converteixen en notícies excel·lents i immillorables per als interessos propis, que generen un efecte d’eufòria incomprensible en els seus portaveus polítics.
El que és preocupant de la situació política actual, en què els partits s’alegren dels infortunis dels seus oponents, és que aquesta actitud ha acabat contagiant molts ciutadans, arrossegats per l’exemple públic dels seus representants, fins al punt de celebrar com a bones notícies esdeveniments que en realitat no ho són. La situació ha arribat a tal extrem que fins i tot hi ha qui s’alegra que un immigrant cometi un delicte, amb l’únic propòsit d’erosionar la posició d’aquells que defensen el paper positiu de la immigració en la societat espanyola.
Alegrar-se del mal aliè en política condueix la societat al pessimisme, al cinisme i a una visió venjativa de l’adversari
No fa gaire temps, les bones notícies eren aquelles que beneficiaven la majoria de la població; les que mostraven, per exemple, la capacitat de superació d’una persona o un col·lectiu davant d’una situació adversa que aconseguia vèncer i superar. Les bones notícies eren informacions encoratjadores, esperançadores, positives; notícies que causaven alleujament, alegria, i ens recordaven que el futur no està tancat, que existeix l’esperança d’un demà millor.
Lee tambiénTreballar i esperar
El perill de deformar, destruir i soscavar el sentit real del que són les bones notícies és que s’erosiona l’espai del comú, de tot allò que beneficia el conjunt de la societat. Alegrar-se del mal aliè en política condueix la societat al pessimisme, al cinisme i a una visió venjativa de l’adversari, ara convertit en enemic. Aquesta manera de procedir està canviant la naturalesa del que entenem per bona notícia: per ser-ho ara, ha de ser dolenta per als altres i, conseqüentment, bona per als interessos propis. Així, s’avança cap al poder, no a través de propostes o iniciatives, sinó esperant i celebrant que l’altre cometi més errors o males actuacions.