Una dona i un home dis cuteixen en una cafeteria del meu barri si el president dels EUA funciona per impulsos o té un pla. Com si els hi anés la vida. L’últim discurs que va fer el líder a l’ONU ha disparat el desconcert mundial. En aquesta petita cafeteria, a l’altra banda del mar, la discussió puja de temperatura, gairebé fins a cridar, amb una estranya desesperació, com si el futur de la civilització depengués de les conclusions d’aquesta taula, entre torrades i cafès.
Després d’escoltar amagada a la barra els arguments de la parella, no sé si em sembla més perillós que el líder es mogui a cop d’emocions, com sosté ella, o al dictat de fredes estratègies, com creu ell. Pot ser que tots dos tinguin raó: potser aquest president funciona per impulsos i alhora té un pla.
Molts dels que van votar trumpisme ja estan afectats per les seves polítiques o amenaces
Però la discussió pren una deriva existencialista. El dilema ara és si aquest home és un idiota, o al revés. La dona diu que un idiota no havia tingut mai tant focus. L’home crida que és temerari subestimar-lo, que es tracta d’una ment poderosa. Penso si no hauríem d’aclarir de què parlem quan parlem d’idiotesa. O d’intel·ligència. Aquesta cafeteria és un pou d’incògnites. És idiota o intel·ligent aconseguir objectius egoistes? Hi ha una relació entre l’ètica i la intel·ligència? Quina? Entre l’ètica i la idiotesa? Continuem perdent el temps amb aquestes divagacions, com si el perill fos una entelèquia llunyana? I quina altra cosa podríem fer nosaltres?
Lee tambiénUns jardins verds
Esperem que la ciutadania dels EUA estigui a temps de revertir democràticament aquesta bogeria. Moltes de les persones que van votar trumpisme ja estan afectades directament per les seves polítiques o amenaces. El món que desitgen el president i la seva cort es revela diminut. Un pèsol. Un lloc per a quatre gats. No poden ser tants els votants blancs, alts, heterosexuals molt mascles, que a més no tenen un nebot gras, grenyut o transsexual. No hi deu haver tanta gent sense un amic immigrant o una filla sense més ni més, senzillament dona, per qui senti respecte. Després del discurs del secretari de Guerra, i tota la resta, quants fills d’immigrants que formen els exèrcits estan disposats a sotmetre’s? El món que dissenya l’elit que governa els EUA es revela cada dia més i més petitó. Això ens podria salvar.