“Als herois de la flotilla”

Abans que Barcelona denomini la Diagonal “avinguda dels Herois de la Flotilla”, m’atreveixo a compartir la meva perplexitat: entre tant guirigall, ningú no donarà suport al pla de 20 punts dels EUA que suposaria el final immediat de la guerra? Ningú no demanarà a Hamàs –com fan la UE, Moscou, tots els països musulmans tret de l’ Iran i com accepta Netanyahu– que digui sí a la proposta i deslliuri del turment els gazians?

Police clash with pro-Palestinian demonstrators during a protest in Barcelona, Spain, Thursday. Oct. 2, 2025 in solidarity with the Global Sumud Flotilla after ships were intercepted by the Israeli navy. (AP Photo/Emilio Morenatti)

Manifestants pro Palestina a Barcelona 

Emilio Morenatti / AP

Cal aturar aquesta guerra ara mateix. I en dos anys no hi ha hagut un moment tan esperançador: un pla de 20 punts raonable, forçosament ambigu –si comencem pels detalls, hi ha guerra per a anys–, que consagra una Gaza per als gazians –sense Hamàs– i no descarta els dos estats. Capitulació? Hamàs va iniciar la guerra i només l’està guanyant en el relat (a costa de les vides dels seus). Ultimàtum? Cada hora mor algú. Hamàs té la paraula –fins i tot els donen una sortida personal– i no escudar-se en la lletra petita.

El que els gazians agrairien és exigir a Hamàs que digui sí i ara al pla de pau de Trump

Tothom, tret de Barcelona, es manifesta a favor del pla
de Donald Trump, un gripau per a Netanyahu (per això ho va matisar ipso facto per apaivagar els extremistes del seu Govern). Ja ho sé: emprenya pensar que Trump faci pels ga­zians més que els nostres talls de trànsit i les declaracions altisonants.

¿No fa pensar que també la Unió Europea, Turquia i Qatar –grans valedors de Gaza–, Egipte, els estats del Golf i Rússia estiguin demanant el que ningú no cridarà als carrers tan solidaris de Barcelona: Hamàs, acceptin el pla i posin fi al patiment?

Aquest tren no tornarà a passar...

Lee también

Coses de l’edat (provecta)

Joaquín Luna
Portrait of a group of elderly friends warming up during their workout routine outdoors

Més enllà de la fatiga marinera i deixant a part l’electoralisme –l’esquerra del PSOE no estava gaire pròspera–, la flotilla és un postureig de manual: el conflicte –a diferència del Sudan avui o Síria i Birmània al seu dia– ja estava àmpliament visibilitzat, la suposada ajuda era testimonial, les seves peticions de suport naval a Sánchez sorprenents –no estàvem en contra de la despesa militar?– i el tractament que els dispensaria Israel en cap moment posaria en perill la seva integritat.

Si de debò anhelen la pau, exigeixin a Hamàs que accepti el pla de Trump. Els hi agrairan i molt els ga­zians, el seu testimoni favorable al pla –vegeu Al-Jazira, el mitjà més fia­ble sobre el terreny– és inequívoc. Fets i no paraules.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...