Com s’acaba aquesta legislatura? Aquesta és la pregunta que intenten respondre els aliats de Pedro Sánchez davant la determinació del president espanyol d’exhaurir el mandat. Els compromisos adquirits per a la investidura estan en suspens per la incompatibilitat manifesta dels socis, el bloqueig judicial o el desinterès internacional, i no hi ha producció legislativa extra per mercadejar. Encara que el PNB i Bildu s’avinguin a negociar els pròxims pressupostos, a Junts o ERC ningú no està disposat a continuar allargant la mà sense aconseguir res a canvi. No ha arribat l’amnistia, ni l’oficialitat del català a Europa ni les competències en immigració, i la negociació del finançament per a Catalunya ha perdut discretament l’adjectiu de singular ...
El president Pedro Sánchez
La relació dels independentistes amb el PSOE es tensa, es congela, però no es trenca, i, sense marge de maniobra, acaba en oxímoron: sense resultats per vendre, “hem de matar-los sense deixar-los morir”, explicita de manera gràfica un negociador. Cap de les aspiracions de Junts i ERC no tindria recorregut amb un govern PP- Vox. Només Podem té interès a soscavar al màxim la coalició pel flanc esquerre agitant els carrers per Gaza també contra el Govern central.
El president ha vist com la mobilització contra Israel feia oblidar l’insultant hit de l’estiu i desdibuixa el PP. Els populars, amb Vox a l’aguait a les enquestes, han convertit l’ erraticisme en hàbit: divisió a l’hora de reconèixer el genocidi a Gaza, assumpció de les tesis de la ultradreta en immigració i rectificació després de donar suport a un pla antiavortament que lligava la interrupció de l’embaràs a l’alcoholisme. Els problemes judicials de Sánchez, amb el fiscal general en capella per ser jutjat, es defugen a càrrec de les ensopegades d’Alberto Núñez Feijóo.
El futur de Puigdemont i Junqueras està hipotecat, però volen continuar sota el focus
Com gestionen Carles Puigdemont i Oriol Junqueras aquest “mentrestant”? El futur polític de tots dos està hipotecat judicialment, però maniobren per mantenir-se sota el focus. El líder de Junts, amb el seu “passaran coses que no han passat fins ara”, i el president d’ERC, anunciant la seva voluntat de ser candidat a les eleccions catalanes, cosa que redueix el marge de dissidència interna després de l’enfrontament congressual. El Tribunal Constitucional no espera tenir resolts els recursos contra la llei d’ Amnistia fins a l’any que ve, de manera que el possible retorn de Puigdemont continua tan als llimbs com la candidatura de Junqueras.
El republicà intenta dotar a la seva activitat política d’un halo de proactivitat. La seva proposta de “nova ambició nacional” és un programa de gestió sense concrecions que pretén situar ERC en un centre que no va aconseguir ocupar el 2015 en el seu intent de substituir Convergència. Són els silencis els que perjudiquen la proposta. El Ministeri d’Hisenda treballa en una proposta pròpia de finançament que Sánchez ha promès davant l’empresariat català que es presentarà abans d‘acabar l’any. ERC n’està informada, però el diable està en els detalls i els números que surten són insuficients, segons fonts republicanes. El resultat de la comissió bilateral Estat-Generalitat és molt lluny del pacte per a la investidura de Salvador Illa, i, tot i que la nova direcció d’ERC no va ser la que el va negociar, el camí de la renúncia té un cost.
Lee tambiénLa cursa de Puigdemont i Orriols a la C-25
Junqueras dilueix les pressions als socialistes en públic mentre a Junts les trasllada de Madrid a Barcelona. Junts no ha trobat motius per desmarcar-se al decret per a l’embargament d’armes a Israel després dels últims revessos al Govern central, però tenen una bateria de propostes de resolució per intentar sotmetre l’ Executiu d’ Illa en el debat de política general de Catalunya. La passada legislatura, la pinça PSC- Junts es va activar per acorralar el govern de Pere Aragonès, i ara els postconvergents busquen minimitzar el poder del PSC a la Generalitat.
Per rematar el relat de la normalitat, Illa necessita aprovar uns pressupostos. Una possible amenaça d’un avanç electoral si no ho aconsegueix ja amoïna els Comuns mentre a ERC es pregunten quin sentit té aprovar uns pressupostos a Catalunya i rebutjar uns altres a Madrid. Matar-los sense deixar-los morir.
