La primatòloga i etòloga Jane Goodall ens ha deixat un llegat gegantesc. Els seus descobriments sobre el comportament dels ximpanzés constaten que compartim amb ells molt més que un llunyà avantpassat. Des del llenguatge, que ella dominava, fins a utilitzar eines per facilitar-se les tasques, el sentiment del dol i de l’amor, la unió durant dècades entre mare i fill o, fins i tot, la guerra entre germans.
Totes aquestes constatacions, fruit de la seva atenció i curiositat, de la constància i la valentia, sorgeixen perquè els ximpanzés, com nosaltres, viuen en societat. Amb problemes de jerarquia i convivència, amb històries de solidaritat i ajut i també de felicitat i alegria. Em pregunto si algun ximpanzé s’ha trobat mai sol vivint en comunitat.
Aquesta setmana, Sant Joan de Déu ens ha cridat a lluitar contra la soledat no desitjada. En l’era de la comunicació total, constant i universal, creix de manera desmesurada. Gent gran i adolescents, solters i casats, immigrants i autòctons, amb feina o a l’atur. Fins i tot els nens se senten sols sense voler-ho ni buscar-ho. Una soledat que provoca depressió i malaltia i ens priva de la companyia de milers de persones que multiplicarien els vincles que ens fan humans.
Jane Goodall no es va rendir mai, i aquest hauria de ser el nostre exemple
Una de les explicacions a l’augment de tendències egoistes i narcisistes, que no toleren l’altre, el diferent, el que no pensa com jo, és precisament la soledat no desitjada. Els que busquen el contacte humà, però només troben consol i un fals acompanyament a les xarxes, que els proposen cada vegada continguts més extrems. Que els envolten de falsos amics, rere els quals només hi ha bots dirigits per IA per tal de manipular els seus sentiments, les seves pors i, en última instància, el seu vot.
Lee tambiénLa mort i la pèrdua
La campanya contra la soledat no desitjada ens empeny a intentar detectar-la a la feina, a l’escola o al barri i proposa un grapat d’activitats tan quotidianes i cada vegada més escasses com ara clubs de lectura, tallers, activitats esportives o, senzillament, prendre un cafè.
El darrer llibre de Jane Goodall es va dir Esperanza: Una guía de supervivencia para tiempos difíciles. Ella no es va rendir mai, i aquest hauria de ser el nostre exemple.