Tot i que es parla tant del que està passant entre Israel i Gaza, sempre queden a l’ombra dos factors essencials: els acords d’Abraham, que haurien pogut canviar el destí de l’Orient mitjà, i l’atonia dels països àrabs davant la tragèdia dels seus germans de Palestina.
Els acords d’Abraham, amb tutela nord-americana, pretenien normalitzar les relacions entre els riquíssims estats àrabs del Golf i la potència militar i tecnocientífica d’Israel. Els Emirats ja l’havien signat, i s’esperava l’adhesió dels saudites. Hi estava d’acord Egipte i l’emergent imperi turc (amb vincles estrets amb Qatar). Es creava un eix econòmic, tecnològic i militar amb possibilitats d’alterar el mapa geopolític del globus. L’eix podia contenir l’Iran, frenar l’expansió russa, bloquejar l’avenç xinès i crear una plataforma d’innovació capaç d’acomplexar la desnortada Europa. Només hi havia dos interessats en el fracàs d’aquests acords entre les elits àrabs i Israel: l’Iran i els palestins.
Hamàs, amb el seu sanguinari atemptat, es va carregar aquests acords. Provocant la reacció histèrica d’Israel (suïcida: Israel ha cremat en dos anys la reputació dels jueus perseguits fins a l’Holocaust), Hamàs sabia que les elits àrabs no podrien desdenyar l’opinió pública dels seus països, si, com era previsible, Netanyahu desplegava reactivament l’exèrcit a Gaza.
La massacre dels germans àrabs de Palestina ha estat executada per un Israel inclement, però va ser buscada pels militars de Hamàs, que han usat la seva gent com a escuts humans i, encara, com a víctimes propiciatòries d’una causa teològico-nacional. Les elits àrabs que sacrificaven els palestins per pactar amb Israel han hagut de recular empeses per una adolorida opinió pública àrab, molt sensible al sofriment dels germans de Palestina.
Tan sensible, realment? El dolor dels palestins ha frenat el pacte d’Abraham. Però suscita una fraternitat molt freda. Sorprèn, en efecte, la passivitat dels germans àrabs, començant pels palestins de ciutadania israeliana. Són un 20% de la població i tenen representació a la Knesset. No són, certament, ciutadans de primera, però deuen viure prou millor que els palestins de Cisjordània i Gaza, atès que no han volgut arriscar el seu estatus, no han mogut ni un pèl pels seus germans massacrats. Tot i que Israel és (o era) una democràcia, els ciutadans israelians àrabs haurien tingut problemes si haguessin manifestat solidaritat amb els massacrats. Ara bé: la tragèdia dels germans exigia un cert sacrifici. No l’han fet. No ho dic amb ànim moralitzant, només ho constato.
Per què mentre Israel massacra Gaza, els àrabs no envien ni tan sols una flotilla?
Tampoc els veïns àrabs d’Egipte o Jordània han fet gaire res per als seus germans massacrats. A Jordània hi ha més de sis milions de ciutadans d’origen palestí. De vegades, la conflictivitat entre jordans i palestins (a l’imperi otomà tenien la mateixa identitat) ha estat alta: setembre negre, 1970. Jordània va pactar amb Israel el 1994. Ni els jordans ni els palestins de Jordània s’han arriscat pels seus germans massacrats aquests dies a Gaza.
Lee tambiénL’últim regal de la globalització?
Una cosa semblant podríem dir d’Egipte. Els famosos túnels de Gaza, on tants soldats d’Israel troben aquests dies el seu infern particular (Israel pagarà un alt preu intern per aquesta massacre), porten clandestinament a Egipte. Hi ha el pas fronterer de Rafah, normal ment tancat o amb obertura només de tipus humanitari (ferits). Ara bé, si els murs de Trump a la immigració causen escàndol, el mur que tanca hermèticament des del 2009 la frontera entre Egipte i Gaza no ha escandalitzat mai ningú. Emmurallant la seva frontera, Egipte prioritzava la pròpia seguretat. Al 2025, aquest mur s’ha mantingut alçat per tal d’impermeabilitzar Egipte de la tragèdia dels germans àrabs de la franja. És com si, al 1939, França hagués barrat amb un mur el pas als republicans espanyols que fugien de les tropes de Franco.
L’agermanament dels àrabs i els palestins és un doble misteri. Primer misteri: si són els seus germans, per què els països immensament rics del Golf no els salven? Per què no els acullen? Per què quan accepten refugiats no els integren? Per què mentre Israel massacra els seus germans no envien ni tan sols una flotilla? Segon: per què la sensibilitat occidental és tan severa amb Israel i tan concessiva amb el món àrab?