S’atribueix a Giulio Andreotti l’expressió manca finezza quan li van preguntar per com valorava la política espanyola. En realitat, i al marge de si l’anècdota és real o no, la frase feta italiana ve a dir que, en determinades situacions, falta finor, intel·ligència, subtilesa... En fi, totes aquelles virtuts italianes que també van portar Felipe González a dir que si la política espanyola s’estava posant complicada en la governabilitat, com passava històricament amb la italiana, el nostre problema, davant escenaris inestables, era precisament aquest, que no érem italians.
Ja se sap que a l’espanyol mitjà la subtilesa li sona a debilitat.
Doncs bé, ara que la fragilitat parlamentària tenalla tant el Govern de Pedro Sánchez a Madrid com el de Salvador Illa a Catalunya, caldrà reconèixer que no falta ni finor ni intel·ligència (encara que això, com tot, és opinable), però, segons el meu parer, el que sí que falta és discurs. Política, en suma.
En Illa hi trobo a faltar discursos més polítics, més enllà de la millora en la gestió de la Generalitat
Perquè, fins i tot reconeixent que les negociacions amb els grups parlamentaris, que de vegades et donen suport i que també poden deixar de donar-te suport, siguin esgotadores, de tant en tant cal parlar directament als ciutadans. Si no, els nostres polítics són mancs, amb la mà pressupostària i legislativa permanentment lligada a l’esquena i mirant-se i negociant entre ells sols.
Manca política, temo.
Deu ser cosa meva, però crec que el president Sánchez ho té més complicat, després de set anys al poder. I, tanmateix, la seva posició ferma, des de l’inici de la invasió israeliana de la franja de Gaza, li està donant sens dubte un bon resultat polític. Era assumir molts riscos, però està demostrant que quan es fa política i s’emeten missatges polítics clars, es connecta de nou amb una part de l’electorat que podia estar despistat o desmotivat.
Lee tambiénUn silenci culpable
En el president Illa, que sens dubte té un altre caràcter, és més de fets que de paraules, jo hi trobo a faltar discursos més polítics i que vagin més enllà de la millora en la gestió de la Generalitat. Em sembla que, després d’aquest primer any, i malgrat la complexa aritmètica del Parlament, cal començar a fer servir les dues mans i impartir doctrina, encara que només sigui perquè no es compleixin els vaticinis de les enquestes.